Manuel Gabarre de Sus és advocat i investigador de l’Observatori contra Delictes Econòmics (Observatori CODE). Especialitzat en la recerca sobre paradisos fiscals, en els últims anys ha centrat la seva tasca en els llaços entre aquests i els fons voltor, que des de la crisi de 2008 han entrat de manera massiva al mercat de l’habitatge a Catalunya i l’Estat. És el cas de Cerberus i Blackstone, per exemple.

"La Sareb hagués pogut ser la base d'un sistema públic d'habitatge similar al de França, Holanda o Àustria"

Amb l’objectiu de fiscalitzar-los i dissipar l’opacitat que els envolta, ara publica l’informe Els fons voltor: una indústria depredadora de les ciutats i els drets humans, segona part del document El xoc immobiliari a Barcelona. Els dos són fruit de la col·laboració entre l’Observatori CODE i l’Observatori DESC i analitzen els canvis en el mercat de l’habitatge, marcats sobretot pel retorn de la preeminència del lloguer per davant de la propietat. Prèviament, Gabarre havia publicat sobre la situació de Madrid el llibre Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler (Traficantes de Sueños).

Gabarre assenyala els interessos polítics per l’entrada dels fons voltor al mercat de l’habitatge postcrisi, fruit de les portes giratòries i de considerar-lo un bé de mercat i no un dret de primera necessitat. També apunta a la necessitat de crear un parc públic i l’oportunitat perduda que ha suposat la privatització dels pisos de la Sareb: "Hagués pogut ser la base d'un sistema públic d'habitatge similar al de França, Holanda o Àustria".

A mitjà i llarg termini, sosté que l’exclusió de la propietat i la desprotecció dels inquilins generaran mobilitzacions socials que poden portar a canvis al mercat de l’habitatge, com ja s’està veient amb l’organització dels sindicats de llogateres: "La mentalitat està canviant gràcies a les organitzacions, que ja són interlocutors socials i fan pressió".

Als informes tracta el punt d'inflexió que va suposar la crisi del 2008 per canviar el model d'habitatge a Catalunya i a l'Estat. Sembla que des de llavors vivim en una emergència habitacional permanent. Abans de la crisi, l'accés al dret a l'habitatge era més fàcil?

"Tot el que passa a Sareb queda ocult tant al periodisme com a la ciutadania"

Crec que hi va haver un temps en què era més fàcil que ara. Potser va ser més fàcil fins que va començar a sorgir la bombolla immobiliària, a mitjans dels 90, quan Espanya va entrar a l'euro. Aleshores les caixes i els bancs es van finançar amb diners de bancs francesos, alemanys i holandesos, sobretot. Amb la pesseta ningú no volia invertir a Espanya perquè era molt volàtil. Per això, sí, abans de la bombolla de les hipoteques (a partir del 1998), l’accés a l’habitatge era més fàcil.

L'informe 'Els fons voltor: una indústria depredadora de les ciutats i els drets humans' analitza i aporta llum sobre l'entramat legal, polític i econòmic complex per gestionar la fallida bancària que va fomentar l'entrada dels fons d'inversió al sector de l'habitatge. Van fallar els mecanismes de control democràtic?

Totalment. Van fallar i fallen. Un cas molt clar és la Sareb. Assumirem 35.000 milions de deute i no sabem per quin preu s'han venut aquests béns. Això és una fallada absoluta, perquè és una entitat pública. Tot el que passa a Sareb queda ocult tant al periodisme com a la ciutadania.

Com es lucren els fons voltor amb el mercat de l’habitatge?

Venent els pisos. Si gasten 3.000 milions d'euros en una inversió, posen igual el 6% del total. El 14% l’agafen de fons de pensió o d'altres tipus, i el 80% és d'un banc. En cinc anys han d'haver tornat tots els diners. Per fer-ho, no es lucren amb el lloguer, perquè hauria de pujar molt. El que fan és vendre: compren i obtenen un gran benefici amb la venda. El secret és, per una banda, els contactes polítics que tenen, amb les portes giratòries, la corrupció, etc., que els permet comprar molt barat. També per la capacitat de compra, perquè a veure qui compra 80.000 pisos. I després el benefici el fan trossejant. Compren un paquet enorme de pisos que els bancs estaven obligats a vendre pels acords amb la Unió Europea [després de la fallida bancària]. Sabien que podrien comprar molt barat. Els venen a particulars per viure, o a gent que els vulgui llogar, o a empreses immobiliàries, o altres fons més petits.

Com els ha afectat la pandèmia?

"Sense cap mena d'habitatge social ni control dels lloguers hi haurà una situació insostenible"

Amb el Covid no han pogut vendre. Haurien d'haver venut el 2023, però moltes d'aquestes empreses que van crear no poden tornar els diners i això genera un problema. Les empreses fan fallida. Els bancs que els van prestar els diners podrien agafar els béns com a garantia, però per què vol Bank of America els pisos de Blackstone a Espanya? Per res. Aleshores han refinançat. Tornaran els diners el 2026.

Una de les conseqüències del model d’habitatge actual, on els lloguers han pujat molt per sobre del que ho han fet els salaris, és que, per exemple, els joves tenen moltes dificultats per emancipar-se. A llarg termini, quin impacte pot tenir a la nostra societat?

Moltíssim. Crec que té molt impacte el fet que les persones no puguin desenvolupar els seus projectes vitals perquè tenen una pressió molt forta amb el lloguer. Formar-se adequadament, per exemple. També afecta la natalitat. Tenir una família més nombrosa o no va condicionada pel preu dels lloguers. A llarg termini un altre problema serà amb els pensionistes. Ara les pensions són baixes en relació amb els lloguers, i això es pot suportar perquè la major part de pensionistes van comprar casa seva als anys 70 i 80. Quan la nostra generació arribi a cobrar la jubilació, com pagarà el lloguer? Les persones que no tenen estalvis, que són les que han estat excloses de la propietat amb el tema de les entrades a les hipoteques, són les que tenen els salaris més baixos i per tant, les pensions més baixes... Sense cap mena d’habitatge social ni control dels lloguers serà una situació insostenible.

Un cop els fons hagin venut els pisos, persistirà el problema al mercat de l'habitatge?

Sí, sens dubte. Perquè no hi ha cap protecció per al llogater. Hi ha molta gent que no té una altra a ser llogater, perquè per comprar un pis has de posar un 20% d'entrada. Si compres un pis de 200.000 euros, n’has de tenir al banc 40.000 més el 10% d'impost de transmissions, 60.000. Tota la gent que no tingui això ha de llogar. Amb això els propietaris, encara que no siguin Blackstone, poden apretar tot el que vulguin.

I això què provoca?

Encara que els fons voltors se'n vagin, hi haurà gran quantitat de propietaris particulars i immobiliàries més o menys grans. La situació serà tan insostenible que portarà a mobilització social, que ja es veu amb els sindicats d'inquilins, que fa 15 anys no n'hi havia. La situació serà aquesta, es tractarà de canviar el sistema d’habitatge. Hi haurà un gran conflicte. A més, el 2026, quan ja se n'hauran anat els fons, hi haurà més llibertat per crear lleis de la que hi ha ara. Tenen molta capacitat per influir en el govern, però després hi haurà menys pressions. El ridícul i el paripé que ha fet el PSOE amb la Llei d'Habitatge, en un futur probablement no l’hagi de fer. Pedro Sánchez al juliol va anar a Wall Street per reunir-se amb els bancs creditors dels fons, amb Blackstone.

Els poders públics estan a temps de fer alguna cosa per corregir-ho?

Dinamarca té una llei perquè Blackstone no interfereixi en el sistema d'habitatge

Sí, es poden fer moltes coses. Un exemple és la política d’habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. D'una banda, l'edificació d'habitatges per al lloguer social, que n’hi ha diversos milers en marxa ara. Després, tenint en compte les limitacions a les regles de despesa, crear una societat mixta [per gestionar-les] com s'ha fet em sembla una bona idea. A Viena es fan les dues coses, hi ha tant habitatge públic de lloguer social com societats mixtes per al lloguer. Després també està bé que hagi comprat habitatge a zones "burgeses" de la ciutat. Em sembla encertat per enviar el missatge que l’habitatge social no és per a pobres. Crec que és el camí per protegir aquest bé públic i per intervenir al mercat. És una política d’habitatge per a la prosperitat col·lectiva.

Més enllà de l'habitatge social, quines mesures contribueixen a donar més seguretat als llogaters?

Es podria fer la regulació dels lloguers: ara el preu només està regulat entre tu i el propietari. La Llei d'Habitatge conté mesures que estan bé, però l'avantprojecte estableix un període de 18 mesos fins que entri en vigor. Quan s'aprovi i passi aquest temps hi haurà noves eleccions, és a dir o es repeteix la composició del Govern espanyol o no s'aplicarà. En aquesta legislatura no s’avançarà en aquesta qüestió.