En el marc del Dia Mundial del Dret a l’Alimentació, l’Observatori DESC, Entrepobles i Educació per l’Acció Crítica–GIDHS avancem alguns dels resultats de l’Informe sobre el Dret a l’Alimentació a Catalunya que es presentarà a finals d’any.

LES RETALLADES SOCIALS VULNEREN EL DRET A L’ALIMENTACIÓ ADEQUADA

L'informe reclama la necessitat d’un gir a les polítiques públiques orientades a satisfer les necessitats alimentàries, per tal que abandonin enfocaments assistencialistes i pal·liatius i abordin les causes estructurals de la malnutrició. Tenir accés a una alimentació saludable i suficient és un dret inherent a la dignitat humana que en cap cas pot ser ignorat per les administracions públiques que tenen l’obligació de garantir-lo.

Les elevades xifres d'atur i pobresa a Catalunya, i les conseqüents deficiències alimentàries de moltes famílies demanden reformes estructurals per evitar l’exclusió social. Però la resposta de la Generalitat de Catalunya han estat mesures com la reducció en dos milions d'euros de les beques menjador o la restricció de l'accés a la renda mínima d’inserció (RMI), que ha deixat, entre 2011 i 2012, 7.000 llars sense aquesta prestació. A més les modificacions restrictives a la llei de dependència fan que el treball de cures, entre elles l’alimentació, recaigui progressivament en l’espai privat, i molt especialment en les dones.

La regressivitat d'aquestes polítiques vulnera els compromisos adquirits a nivell internacional de protecció del dret a l'alimentació

LES VULNERACIONS DEL DRET A L'ALIMENTACIÓ EN EL MÓN LOCAL

En els dos estudis de cas de l’informe realitzats als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, a la ciutat de Barcelona, s'han realitzat entrevistes a més d’una vintena d’entitats dels districtes barcelonins que gestionen ajuts alimentaris. La falta d’informació i diagnòstic per part dels àmbits institucionals d’atenció a les persones impedeix fer una anàlisi global de les necessitats alimentàries i de la situació de vulnerabilitat de la població. Aquesta carència dificulta l'actuació coordinada de les diferents entitats i associacions, tot i la implicació en l'àmbit alimentari de nombrosos projectes de barri i comunitaris.

També s’ha verificat que la compactació dels horaris als centres d’educació secundària (ja en el curs 2012-2013 es va aplicar a tots els centres de Ciutat Vella com varem poder confirmar amb la Regidoria de Ciutat Vella) suposa una exclusió directa de les beques menjadordels estudiants que podrien accedir-hi

LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

A través de les entrevistes, l'informe documenta que les polítiques públiques d’atenció a persones empobrides desconeixen les necessitats alimentàries de la població, ja que l’entrega d’aliments s’orienta més aviat a compensar excedents de la producció industrial més que a combatre la malnutrició. Això significa desaprofitar recursos que mitjançant la compra pública podrien dinamitzar la producció i el mercat local per satisfer les demandes alimentàries, on a més es genera ocupació i alimentació saludable i de qualitat. A la vegada, es desestimen propostes com la renda bàsica d’accés universal que superaria les enormes limitacions de l’ingrés d’inserció, ja que es tracta d’una renda que es reconeixeria a tota persona de forma incondicionada.

Les polítiques públiques en matèria d'alimentació no poden consistir, doncs, en retallar ajudes d'una banda (beques menjador, RMI) i per l'altra, en delegar la gestió dels ajuts a entitats privades. Garantir l'accés a una alimentació saludable i en especial a la població en situació de vulnerabilitat és una obligació que les administracions públiques no poden defugir.