Les ciutats i la societat civil cap a Habitat III

Ahir vam participar a l'acte que organitzava l'Ajuntament de Badalona per explicar la seva participació al procés d'Habitat III i la cooperació amb d'altres ciutats perifèriques com Saint Denis. L'acte el va presentar en José Téllez, tinent d'alcalde de Badalona, i van participar el regidor de drets de ciutadania i diversitat de Barcelona Jaume Asens i l'ex-alcalde de Saint-Denis i president de la Plaine Commune-Grand Paris, Patrick Braouezec, amb tancament de l'alcaldessa de Badalona, Maria Dolors Sabater. La intervenció de l'Observatori DESC posava de relleu la importància dels drets humans a la ciutat, de la incidència a Habitat III i la Nova Agenda Urbana com a document marc per als propers 20 anys. Malgrat les dificultats de participar en instàncies internacionals com Nacions Unides, l'aliança entre ciutats i societat civil ha estat clau per reivindicar el lloc dels drets humans i el dret a la ciutat dins la Nova Agenda Urbana, promoguda per la implicació de la Comisió d'Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans de CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) a diferents xarxes.

El gaudi dels drets humans que es concreta en el dret a la ciutat presenta tres matisos: 1) no és un concepte que exclou la ruralitat ni els assentaments informals, sinó que pretén reformular les relacions ciutat- perifèria i trencar la desigualtat de recursos (per exemple, en relació amb el consum i la gestió dels residus); 2) és un concepte mundial, que es fa servir als diferents continents, si bé amb diferents aplicacions pràctiques; i 3) no es tracta només de formular un llistat de demandes envers els poders públics sinó que té una part important d'autogestió i autoconstrucció.  Les lluites pel dret a la ciutat han estat les que han aconseguit semàfors, autobusos i escoles, les lluites veïnals i dels moviments populars han construït els nostres barris i viles. Però el disseny de les ciutats també configura la vida dels veïns i veïnes: com es garanteix el dret a l'habitatge, digne i adequat, com promovem uns espais d'intercanvi des d'una perspectiva social i solidària, com pensem l'espai públic com a àgora i espai de socialització, sense barreres, criminalització de la pobresa ni repressió de la protesta, i com es pensa una mobilitat amb menys cotxes, més transport públic i bicicleta. Aquestes quatres esferes són les que es van recollir a la Declaració de Barcelona fruit de la trobada d'Habitat III el 4 i 5 d'abril: l'emprempta que des de les entitats i la ciutat volíem deixar a la Nova Agenda Urbana. Les successives versions (aquí l'última) han anat davaluant les postures que portàvem des d'organitzacions, moviments i ciutats progressistes que han impulsat la campanya #SupportRight2City a l'espera de la cimera d'Habitat III a Quito del 17 al 20 d'octubre.

Multimedia