La societat civil condemna la massacre d'indígenes al Perú i fa una crida al Perú i a la Comunitat Internacional per a que es respectin els
drets humans

6 de juny de 2009

Nosaltres, les organitzacions sota signants, condemnem la violència contra els manifestants pacífics indígenes al Perú, que ha acabat amb la mort d'almenys 30 persones fins la data d'avui.
Fem una crida tant al Govern del Perú com a l'Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana (AIDESEP) per a que estableixin un diàleg de bona fe per prevenir una major escalada de violència. Fem pressió a la comunitat internacional per què envii un clar missatge al Perú de que la repressió militar no és una forma acceptable per a la resolució de conflictes.
L'actual i violenta crisi en el respecte dels drets humans il·lustra de forma vívida les conseqüències d'un fracàs sistemàtic en els processos bàsics de governança relatius a processos de consulta, tinença de terres i accés als recursos.
La mobilització dels pobles indígenes que va acabar en violència el passat divendres va començar a l'abril com a reacció front una sèrie de lleis promulgades pel govern del President Alan García durant el passat any. Les lleis contenen disposicions que les organitzacions indígenes consideren com una amenaça als seus drets fonamentals d'accés i presa de decisions sobre els seus boscos, recursos i territoris. Aquestes lleis van ser redactades i aprovades sense cap tipus de consulta formal o informal amb els pobles indígenes, en violació dels compromisos assumits pel Perú sota el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT).
Aquesta és la segona ocasió en menys d'un any en que els pobles indígenes amazònics han hagut de recórrer a grans bloquejos perllongats de carreteres, rius i infraestructures de les indústries extractives, després que les seves freqüents peticions de consulta i diàleg hagin estat ignorades a Lima.
El tràgic desenvolupament d'aquests incidents posa en evidència que ignorar els drets dels pobles i la seva participació en els processos que afecten les seves terres i mitjans de vida pot acabar en seriosos conflictes socials i polítiques fallides. Mentre els negociadors del canvi climàtic es reuneixen a Bonn, s'ha de prestar especial atenció a aquests successos i les lliçons que se'n desprenen, de forma que pugui garantir-se que els drets dels pobles indígenes es considerin com una part integral de qualsevol acord final per salvar els boscos i el clima.

Amazon Alliance
Asian Indigenous Women's Network (AIWN).
COICA (Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica)
Consumers Association of Penang, Malaysia
Ecologistas en Acción, Spain
Ecological Society of the Philippines
Environmental Investigation Agency, US & UK
FERN
Friends of the Earth International
Global Exchange, United States
Global Social Justice, Belgium
Global Witness, UK
Greenpeace International
Humane Society International, Australia
Indigenous Environmental Network (IEN)
International Accountability Project, US
International Youth Caucus, Bonn
North East Peoples Alliance on Trade, Finance and Development, India
Rainforest Action Network, United States
Rainforest Foundation UK
Salva le Foreste, Italy
Sierra Club, United States
Sustainability Watch Network, Central America
Tebtebba (Indigenous Peoples' International Centre for Policy Research and
Education)
Terra!, Italy
Third World Network
Wetlands International, Netherlands
World Rainforest Movement, Uruguay
The Wilderness Society, Australia