La crisi climàtica ha portat al Conveni Marc de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (CMNUCC) a firmar acords de reduccions d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que afecten de forma directa al model de mobilitat actual arreu del món. L’any 2015 el CMNUCC va firmar i posteriorment ratificar l’Acord de París. Aquest, conjuntament amb els Acords de Glasgow (2021) formen les bases de la transició ecològica a pràc-
ticament tot el planeta.

A Europa, la firma de l’Acord de París pressuposa un esforç per part de les polítiques i estratègies comunitàries de cara a reduir les emissions de GEH. Així, la Unió Europea ha posat ja en marxa el Pacte Verd Europeu (European Green Deal en anglès), un paraigües de mesures que abasten diferents termes legislatius per la transició al territori. Dins del Pacte Verd Europeu hi trobem la Llei Climàtica Europea, aprovada el 17 de desembre de 2020, que emmarca els objectius principals de la transició:

• Reducció d’un 55% de les emissions GEH per l’any 2030 (respecte els nivells de 1990).
• Neutralitat climàtica per l’any 2050 a través de polítiques socialment justes i rendibles.

D’entre les transformacions econòmiques necessàries per aconseguir reduir les emissions de Gasos amb Efecte d'Hivernacle (GEH), la transformació del sector del sector del transport és absolutament necessària. El sector del transport és un dels més grans emissors dins de la Unió Europea (UE) i les seves emissions GEH no han deixat d’augmentar de forma constant entre l’any 2013 i l’any 2019. Dins d’aquest sector, el transport per carretera constitueix la major proporció de les emissions, emetent l’any 2019 el 72% del total de GEH. En termes generals, els cotxes europeus emeten el 12% del total d’emissions de CO2 europees. En el camí de descarbonització de l’economia europea, doncs, la descarbonització dels vehicles de carretera és imprescindible. En aquest context, la Comissió Europea va adoptar el 9 de desembre de 2020 una Comunicació titulada «Estratègia de mobilitat sostenible i intel·ligent: canalitzar el transport europeu de cara al futur». Aquesta estratègia estableix un full de ruta per a un futur sostenible i intel·ligent per al transport europeu, amb un pla d’acció per a aconseguir una reducció del 90% de les emissions del sector del transport d’aquí a 2050.

Concretament, respecte els vehicles per carreteres, s’exposen els següents objectius:

D’aquí a 2030:

• Hi haurà almenys trenta milions de cotxes d’emissió zero circulant per les carreteres europees
• Els desplaçaments col·lectius programats inferiors a 500 km han de ser neutres en carboni dins de la UE
• La mobilitat automatitzada es desplegarà a gran escala 

D’aquí a 2050:

• Pràcticament tots els automòbils, furgonetes, autobusos i els nous vehicles pesants seran d’emissió zero

En aquest sentit, la reducció de les vendes i la circulació dels vehicles de gasoil i gasolina i la promoció de vehicles elèctrics és una constant no tan sols a la UE sinó en molts altres països com la Xina, l’Índia, el Regne Unit, Països Baixos i Noruega, que ja han anunciat l’eliminació progressiva dels turismes de combustió. El Regne Unit, per exemple, ha declarat que prohibirà la venda d’aquests tipus de vehicles per l’any 2035. Tot i els esforços europeus, algunes projeccions de l’Agència Ambiental Europea suggereixen que, tot i els actuals esforços, les emissions del transport només podrien descendir per sota del nivell de 1990 sobre l’any 2029. A l’estat espanyol, la reducció total de GEH per 2030 es preveu del 23% i la carbono neutralitat es preveu per l’any 2050. En el sector del transport s’espera aconseguir una quota del 28% d’energia renovable en el transport-mobilitat per l’any 2030, així com una reducció de les emissions GEH de més d’un 30% en aquesta mateixa dècada. Addicionalment, s’espera tenir 5 milions de vehicles elèctrics circulant per voltants de 2030. En termes total estatals, aquests avenços suposarien una reducció des de les 87 Mt GEH fins a 60 Mt GEH pel 2030 i arribant a 2 Mt GEH per 2050. 

A Catalunya, la Llei de Canvi Climàtic (Llei 16/2017 de l’1 d’agost, del canvi climàtic) és més propositiva en l’àmbit del transport col·lectiu que en el privat. Concretament proposa que «les mesures que s’adoptin en matèria de transports i mobilitat han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH, per a avançar cap a un model de transport públic, col·lectiu i intermodal que no es basi en la tinença de vehicle privat i que fomenti l’ús generalitzat del transport públic i altres formes de transport sostenible sense emissions de GEH». Inclou, a més, que «s’ha de reduir en un 50% la dependència dels combustibles fòssils, especialment dels derivats del petroli en l’àmbit del transport rodat i dels ports de mercaderies i esportius en l’horitzó de l’any 2040». Davant d’aquestes fites, tant europees com estatals i catalanes, el canvi de mobilitat privada des dels cotxes de combustió tradicionals cap a cotxes elèctrics posa sobre la taula diverses qüestions. Està el sistema logístic de recàrrega elèctrica estatal i català preparat per l’augment real de vehicles elèctrics? Els turismes elèctrics estan econòmicament a l’abast del conjunt de la població catalana? O és que la transició en mobilitat està pensada únicament per la ciutadania que pot disposar de carregadors elèctrics privats domèstics? La transició ecològica en matèria de mobilitat s’ajusta a la necessitat del gruix de la població catalana o pel contrari deixa enrere una part de la societat que no compta amb els mitjans suficients com per adquirir i carregar un cotxe elèctric propi, a través de la defensa dels drets de mobilitat privada? Aquest informe s’escriu amb voluntat de resoldre aquests dubtes.