L’acte va consistir en dues taules separades, sent la primera una discussió entre 3 experts en mobilitat en termes de transició ecològica i mobilitat aeroportuària. Hi van participar Alejandro González (Universitat Rovira i Virgili), Jaume Osete (Stop Creuers i Zeroport) i Dídac NAVARRO (Clean Cities i Ecologistes en Acció).

Durant la taula de debat, titulada “Com ens movem a Barcelona? Avions, creuers i cotxes: el transport que volem?” es van tenir en compte principalment 3 eixos:

En primer lloc, es va preguntar pel punt més dèbil de la mobilitat catalana i de la transició ecològica que es planteja des d'Europa. Aquí, es van tenir en compte els plans de transició ecològica aprovats des de la Comissió Europea, que pretén una reducció del 90% de les emissions del sector del transport per a 2050, a través de la circulació de almenys trenta milions de cotxes d’emissió zero circulant per les carreteres europees per l’any 2030.

També es van tenir en compte el mandat del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) de l’Estat espanyol, que proposa una quota del 28% d’energia renovable en el transport per l’any 2030 i una reducció de les emissions GEH de més d’un 30% en aquesta mateixa dècada, a través de la circulació de 5 milions de vehicles elèctrics circulant per voltants de 2030; i de la Llei Catalana de Canvi Climàtic, que pretén «[...] reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH, per a avançar cap a un model de transport públic, col·lectiu i intermodal que no es basi en la tinença de vehicle privat i que fomenti l’ús generalitzat del transport públic i altres formes de transport sostenible sense emissions de GEH».

Des de la taula d’experts es recalquen les problemàtiques principals que presenta el sistema de mobilitat català actual, sent algunes d’elles la dependència actual al cotxe, la necessitat de reduir «activitats supèrflues» altament contaminants (com els creuers), i la necessitat d’augmentar la qualitat de l’aire i la seguretat de les persones a la ciutat de Barcelona
 

En segon lloc, es va abordar la mobilitat des del punt de vista de la justícia social.

L’informe «Qui es pot permetre un cotxe elèctric a Catalunya?» ha estudiat la transició ecològica en mobilitat a Catalunya a través de les possibilitats de compra de vehicles privats elèctrics. En aquest sentit, es va traslladar la preocupació d’una de les seves conclusions, que és que els turismes elèctrics en venda a Catalunya tenen un preu mitjà de 62.428,51 €, amb el més barat costant 24.540 €. Tenint en compte que el sou mitjà de Catalunya és de 27.100 €, les persones de Catalunya haurien de dedicar molt més del 15% (% recomanat a gastar sobre el sou net en termes de mobilitat individual) del seu sou neu en comprar un vehicle elèctric, tot i dividir el pagament en 48 quotes. A més, el sistema de recàrrega és desigual al territori, havent-hi molts més carregadors a les ciutats que a les zones rurals.

En termes de polítiques públiques, l'informe «Zona de Baixes Emissions de Barcelona, per a què i per a qui?» ha estudiat aquelles polítiques que busquen limitar la circulació a Barcelona, i aporta a la taula de debat la necessitat de re-pensar les polítiques per incloure noves visions en termes de justícia climàtica. Concretament, la ZBE de Barcelona havia d’afectar a un perfil de «home, de més de 30 anys, amb estudis superiors i en situació laboral activa, i de rendes mitges i altes». En realitat, tres anys després de la seva implementació, les persones que han deixat de conduir han estat principalment dones amb estudis superiors, i les persones de rendes baixes.

La ronda va girar doncs respecte propostes de transició ecològica en termes de mobilitat tenint en compte la dimensió social de les seves aplicacions. Així, els experts va exposar algunes propostes com poden ser la modificació dels horaris comercials per reduir la necessitat de mobilitat, la necessitat de taxar el querosè i afegir IVA als vols, promoure els trens nocturns i eliminar carrils a les vies de trànsit de vehicles, limitar els creuers, reduir espai per als cotxes, alliberar espai públic per fer refugis climàtics i millorar el transport públic.

Finalment, la taula d’experts va abordar la mobilitat des de l’enfoc de la transició en el camp del turisme. Barcelona rep 28 milions de visitants cada any. El turisme representa al voltant del 14% del PIB de la capital catalana i dona feina a aproximadament més de 150.000 persones. De fet, entre gener i maig del 2019 van venir a la ciutat més de 900.000 creueristes i l’any 2022 van fer parada a la ciutat al voltant de 800 creuers.

Veient la situació, la Generalitat de Catalunya no es planteja regular el nombre de vaixells que fan escala a la ciutat, però si que discuteix aprovar un decret per regular la taxa catalana a la contaminació dels creuers.

La última ronda gira, doncs, al voltant de la modificació del sector del turisme. Els experts aporten algunes idees al respecte, com poden ser re-pensar el turisme en clau de quina ciutat volem i evitar ser colonitzats per la mobilitat temporal, reduir les jornades laborals, per evitar la necessitat de viatjar ben lluny per recuperar-se de les condicions laborals durant l’any, i evitar l’adjudicació de la setena terminal de creuers al port de Barcelona es farà properament.