Per què el disseny i la manera d’operar de les economies de plataforma de més envergadura comporta que vulnerin diversos drets socials a una escala global, com el dret al treball o el dret a la ciutat? Factors com el finançament d’actors com Uber o Glovo, com es despleguen a les ciutats, la tendència que tenen a formar monopolis o oligopolis, o amb quins marges de beneficis operen, són alguns dels que expliquen les vulneracions múltiples observades.

Les mobilitzacions dels col·lectius de treballadors i treballadores de les plataformes han condicionat l’adopció, o no, de normatives laborals que s’han adaptat a aquestes realitats. L’anàlisi dels casos de l’estat espanyol i l’argentí exemplifiquen aquesta relació entre mobilització  i (des)protecció laboral, i contribueixen a esclarir com futures normatives poden completar mancances de les normes existents.

L’anàlisi en perspectiva de gènere en el treball de plataformes ha estat relativament absent en el debat de la seva regulació. Al no estar sota el focus mediàtic i regulador, s’ha comportat que s’invisibilitzin els sectors més feminitzats en les economies de plataforma, com el de les cures, i com aquestes les afecten d’una manera diferenciada.   

Arran de les vulneracions i disrupcions del model d’economia de plataforma, i juntament amb les mobilitzacions contra els actors que la implementen, han sorgit models de cooperatives de plataforma que busquen oferir alternatives responsables en el repartiment. És vital analitzar quins són els reptes que afronten aquestes plataformes per saber quin suport es pot donar des del disseny de polítiques públiques, com podria ser la contractació de les administracions, i, per tant, contribuir al fet que es consolidin com a model.

En l’àmbit de la digitalització i el consum, i davant l’augment de les compres en línia, és necessari analitzar quin és l’impacte de les grans distribuïdores que s’han tornat mega-actors en escala global. L’impacte ambiental d’empreses com Amazon, i particularment l’entrega en l’última milla, representa diversos reptes en la política local i metropolitana, però depèn de diversos factors que l’impacte sigui menor que les seves alternatives. Respecte d’aquestes distribuïdores, tampoc es pot perdre de vista que contribueixen o incorren en vulneracions de drets humans i ambientals que es produeixen al llarg de la cadena de subministrament. 

Per tant, necessitem traçar quin és l’origen de les vulneracions de drets en el consum digital; aprofundir en els efectes que les economies de plataforma tenen en els drets laborals i en les ciutats, des d’una perspectiva de gènere; i analitzar l’impacte ambiental de les distribuïdores digitals.