Entitats de drets humans critiquen les reaccions dels sindicats policials i d'alguns grups polítics davant la proposta d'un codi ètic per la policia de catalunya i reclaman que tingui caracter vinculant.

L’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, l’ Observatori DESC, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, SOS Racisme – Catalunya, Justícia i Pau i l’Observatori dels Sistema Penal i els Drets Humans a la vista de la controvèrsia desfermada en relació a l’aprovació per part del Govern de Catalunya del Codi ètic de la policia, manifestem el següent:

1. Que, al nostre entendre, les fortes crítiques al Codi plantejades per alguns sindicats i grups polítics han enfocat erròniament el debat, el qual caldria centrar en com reforçar la protecció dels drets humans i la seguretat de la ciutadania en la seva relació amb els cossos policials.

2. Que l’adopció de codis de conducta de les forces d’ordre públic és un compromís polític i jurídic internacional, creixement exigible a les policies de països europees. L’any 1979, l' ONU va adoptar un Codi de Conducta per a funcionaris encarregats d’aplicar la llei amb l’objectiu de dotar als ciutadans d’un instrument de protecció enfront dels abusos policials. Per la seva banda, el Comitè de Ministres del Consell d' Europa va aprovar el Codi Europeu d’Ètica Policial l’any 2001, donant un gir transcendental a la construcció d’un model policial més garantista. L’Associació de Jutges per a la Democràcia, igualment, va manifestar com a “absolutament necessària" l’existència d’instruments normatius que serveixin de guia per a les forces de seguretat.

3. Que aquesta mena d’instruments, en la mesura que es conceben per prevenir i denunciar els abusos, haurien de contribuir al prestigi de les actuacions policials que s’ajusten a la legalitat. No debades, les forces policials tenen el monopoli de la violència i per això els hi és exigible un plus de responsabilitat i professionalitat en l’ús de les seves prerrogatives.

4. Que les deficiències del Codi aprovat tenen més a veure amb la seva escassa força jurídica que amb els seus suposats excessos regulatius: ha estat severament escapçat des de la seva adopció inicial i no té el caràcter vinculant que seria desitjable. Amb tot, és pot considerar un instrument garantista, com ho han estat en el passat la instal•lació de càmeres a les comissaries (a recomanació de Nacions Unides) i l’obligació d’identificació dels funcionaris policials (com les de qualsevol altres funcionari públic).