El fenomen de la uberització: de l'extensió del model a l'organització de resistències | Relatoria de grup focal

La uberització de l’economia és un concepte que ha agafat força darrerament, gràcies a l’aparició de plataformes que configuren una nova manera de viure l’economia i el consum. Nacho Parra, Òscar Simón, Nuri Soto i Ayelén Flores es reuneixen en aquest grup focal per debatre i discutir sobre el terme en qüestió.

En aquesta reunió sorgiren diferents idees al voltant del concepte d’uberització. En primer lloc, es proposà fer una petita anàlisi sobre l’extensió d’aquest model econòmic cap a altres serveis, per tal d’entendre com i per què es dona aquesta uberització de l’economia. Amb aquest punt com a referència, es parlà de les estratègies de resistència, donant importància al sindicalisme com a l’estratègia principal, però entenent també que se’n necessiten d’altres, com ara bé l’economia social i solidària.

Els treballs tradicionalment informals són els que han estat més presents en el desenvolupament de la uberització, que s’entén com un model econòmic capitalista que incorpora aquestes noves feines. Destaca la importància que pren, en les diferents perspectives dels quatre experts, la precarietat inherent als treballs que pateixen processos assimilables a una uberització de les condicions. Tanmateix, amaguen aquesta precarietat rere la falsa aparença de noves oportunitats laborals. Amb tot això, l’organització sindical serveix com a la principal estratègia de resistència enfront els treballs precaris i els falsos autònoms que tant caracteritzen la uberització. Tanmateix, aquesta no n’és la única estratègia, sinó que cal també un suport a l’economia social i solidària que ofereix alternatives a les economies d'uberització, juntament amb una feina de responsabilitats, individuals i col·lectives on s’insisteixi a l’Estat com a element regulador de les condicions laborals.