Una situació similar és la viscuda per Pablo Hasél, raper lleidatà condemnat a dues penes de dos anys cadascuna pels delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries i calúmnies a la Corona i les institucions de l'Estat per la publicació de tuïts i el contingut de cançons seves.

Juntament amb aquestes decisions, ens trobem amb la presentació de denúncies per delictes d’incitació a l’odi contra els cossos de seguretat, en casos relacionats amb l’1 d’octubre, o per part d’un regidor de Plataforma per Catalunya de l’Ajuntament de Salt contra tres membres d’un col·lectiu de denúncia de la xenofòbia anomenat Espai Antiracista. D’altra banda, els efectes d’un context on la censura i el rebuig a la dissidència guanya terreny es comprova també en casos com el de la Fira ARCO de Madrid, i la decisió sobre la retirada de les obres en les que s’adjectivava com a polítics els presos del procés sobiranista català.

Davant de l’increment d’aquest tipus de respostes i de l’ús de la persecució penal com a mecanisme per limitar l’abast de la llibertat d’expressió i de creació artística, l’Observatori DESC vol subratllar la importància que aquest dret té en tot sistema democràtic i, per tant, la necessitat d’interpretar de manera garantista el seu contingut. El dret a la protesta pacífica, a la dissidència en front de persones amb més poder (polític, econòmic, etc.) és una peça clau de la salut democràtica de qualsevol societat, fins i tot a través de l’expressió se sentiments d’odi, ràbia o desencís emprant expressions molestes, incòmodes. Per altra banda, en l’àmbit de la creació artística de cançons protesta, avui en dia molt lligades a la música rap, és imprescindible entendre el context i la forma en que es manifesten, atès que es busca precisament abandonar la correcció política emprant la provocació com a forma d’expressió i de denúncia de les asimetries de poder.

Cal recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha indicat en diverses sentències que atorgar una protecció especial a determinats càrrecs institucionals (com seria el cas del Monarca) és contrari a la llibertat d’expressió i al pluralisme polític que, precisament, exigeixen l’acceptació d’un major grau de crítica respecte de persones i institucions dotades de funcions i dimensió pública que han subjectar-se a un especial escrutini social.

Finalment, l’ús dels delictes d’incitació a l’odi ha d’entendre’s com a eina per a la protecció de grups en posició d’especial vulnerabilitat, és a dir, entenent que la superació d’aquesta discriminació reclama evitar actituds adreçades a incitar l’odi contra persones pertanyents als esmentats grups. És per això que el propi Codi Penal exigeix que concorrin raons de tipus racista, antisemita o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, ètnia, origen nacional, sexe, gènere, orientació o identitat sexual, malaltia o discapacitat.

Com a entitat de defensa dels drets som conscients de la importància del dret a la protesta i de la llibertat d’expressió com a font i resultat del pluralisme polític. Per aquest motiu, mostrem el nostre desacord amb el que considerem un ús abusiu de la persecució penal i de la presó com a mecanisme de censura que pot generar efectes inhibidors de la lliure expressió i, amb ells, un procés d’involució democràtica amb conseqüències duradores.