La ciutadania organitzada es mobilitza en contra de la violència immobiliària
Diverses entitats i moviments socials van organitzar fa uns dies una roda de premsa denunciant una nova actuació de l'empresa Desokupa amb conseqüències molt greus. En Salah i la Joly viuen amb la seva filla de pocs mesos en un pis del barri del, pagant 500 € mensuals de lloguer. Durant diverses setmanes, segons el seu testimoni, van rebre visites a l'habitatge per part dels empleats de Desokupa, vivint amenaces, talls d'electricitat, crits i cops a la porta, i així fins al 6 d'octubre, dia en el qual després de la visita de nou homes de forta complexió, Joly va patir un avortament.
Des Raval Resistim, l'Observatori DESC i la família es va exposar la situació d'assetjament immobiliari a què està sotmès el barri i la necessitat de fer un front comú per aconseguir que empreses com Desokupa deixin d'actuar. Aquesta reivindicació compta amb el suport de la PAH Barcelona, Sindicat de Llogaters i Llogateres, Resistim a Gòtic, AccióRaval, Stop Desokupa, Casal la Galera i Salvem les Drassanes. La ciutat de Barcelona no pot permetre la impunitat d'actuacions com les de Desokupa, que posen en risc la tranquil·litat, la integritat i la salut dels ciutadans. Aquest tipus de pràctiques no només són una vulneració del dret a l'habitatge (art. 47 CE), sinó també del dret a la vida privada i familiar (art. 8 del Conveni Europeu de Drets Humans) ia la integritat física i moral (art . 15 CE). El Parlament de Catalunya també ho considera així, quan en la Llei pel Dret a l'Habitatge (2007) considera l'assetjament immobiliari com a infracció molt greu (art. 45 i 123).
Desokupa afirma que tots els seus clients són petits propietaris i que la seva comesa no és expulsar famílies. No obstant això, casos com el de Salah i Joly parlen de mètodes en què s'utilitzarien diferents formes d'amenaça i violència en contra de famílies vulnerables. Igualment, casos com el desnonament de Can Dimoni, que l'Observatori DESC ha denunciat en una querella criminal, demostraria la connivència entre Desokupa i societats immobiliàries i fons d'inversió que especulen amb el dret a l'habitatge.
El cas de la Joly i el Salah ha estat portat abans els tribunals. En una primera decisió, el jutjat penal ha optat per l'absolució de Desokupa per falta de proves. Però el cas segueix viu: La decisió ha estat apel·lada davant l'Audiència Provincial de Barcelona demanant la nul·litat de la sentència a causa de convincents raons. La primera d'elles és que es tractaria d'un cas de coaccions greus, és a dir, un delicte que ha de ser investigadopor mitjà d'una instrucció judicial que mai va tenir lloc, ja que el jutge va considerar que es tractava de coaccions lleus. És important subratllar que la coacció a domicili, emprant mètodes com els descrits, s'ha d'entendre sempre com coacció greu. D'altra banda, no es va garantir el dret a un intèrpret de la principal afectada, Joly, que davant l'absència de traducció, va haver de ser assistida pel seu marit, Salah. Per aquestes raons, es demana la nul·litat de les actuacions, per donar pas a un judici amb totes les garanties.
En un context de vulnerabilitat habitacional generalitzada, Barcelona no pot permetre que les pràctiques d'assetjament i violència s'estenguin, impulsades per propietaris que fan servir l'habitatge com un bé especulatiu. Les actuacions de Desokupa apareixen com a expressió d'una violència urbana estructural.
El suport mutu dels veïns i les alertes en casos de desnonaments extrajudicials han demostrat ser molt eficaços. Des de l'Observatori DESC considerem legítima i necessària aquesta resposta ciutadana i exigim que l'administració pública reaccioni i prengui decisions al respecte. Les noves formes de violència immobiliària no poden quedar impunes.
Per aquestes raons, l'Observatori DESC seguirà endavant com a acusació popular amb la querella presentada contra Desokupa i Norvet SL en el cas de Can Dimoni i continuarà al costat de les famílies vulnerables objecte de l'assetjament immobiliari i de la lluita contra la impunitat com exemplifica el cas deJoly i Salah.
Fotografia: Diari Ara