El Congrés dels Diputats aprova una reforma en matèria de lloguer que suposa un nou cop al dret a l’habitatge. Amb la fórmula "dinamitzar el mercat de lloguer" el Congrés dels Diputats aprova una nova vulneració del dret a l’habitatge: la reforma afeblirà encara més la posició dels llogaters, criminalitzarà els impagaments per raons de necessitat i facilitarà els desnonaments exprés.

En l’actual context de crisi, els desnonaments per impagament de l’hipoteca i els desnonaments per impagament del lloguer són dues cares de la mateixa moneda : l’habitatge com a mercaderia. A la tragèdia dels desnonaments per execucions hipotecàries s’afegirà la d’aquelles persones i famílies que, en el context de crisi, són incapaces de pagar el lloguer. El Projecte de Llei Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d’Habitatge modifica la legislació d’arrendaments urbans i la legislació d’enjudiciament civil sense tenir en compte la condició socioeconòmica dels llogaters. La reforma té dues finalitat bàsiques:

• Reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer i facilitar els increments il·limitats de la renda. Cada 3 anys es podran produir pujades indiscriminades de la renda o es podrà cancel·lar el contracte de lloguer sense haver de justificar la necessitat de recuperar l’habitatge. La conseqüència per a les unitats familiars és de gran inseguretat ja que difícilment podran projectar-se de forma mínimament estable en una llar per períodes de 3 anys. A més, la reforma desvincula l’actualització de la renda de l’augment de l’Índex de Preus al Consum, IPC, i preveu que llogater i propietari decideixin "lliurement" quin criteri aplicar. Després de veure els abusos generats per la suposada llibertat contractual en l’àmbit hipotecari, no seria d’estranyar la firma de contractes de lloguer amb criteris d’actualització de la renda manifestament inassolibles. A això s’afegeix la incorporació de nous motius que possibiliten la interrupció del contracte de lloguer i que signifiquen una major vulnerabilitat del llogater.

• Permetre els desnonaments per impagament d’un sol mes de lloguer i crear un registre de morosos en què durant 6 anys constaran les dades de les persones que no han satisfet les rendes del lloguer.  El registre vulnera el dret a la intimitat i la protecció de dades i condemnarà les persones afectades a l’exclusió habitacional i suposa un pas més en la criminalització de les persones afectades per la crisi.

La proposta de reforma no fa cap menció a la situació de les famílies que amb motiu de la crisi veuen materialment impossible pagar el lloguer. Tampoc estableix cap diferència entre els impagaments que afecten a grans propietaris i entitats financeres i els impagaments de lloguer que repercuteixen en petits propietaris.

La reforma, finalment, estableix privilegis inacceptables per als grans grups econòmics i financers que especulen amb aquest bé de primera necessitat, als quals es privilegia amb importants deduccions fiscals.

En el context actual, una política d’aquest tipus resulta suïcida i s’allunya notablement de les pràctiques dels països més avançats en la matèria, on a més de disposar d’un parc d’habitatge social de lloguer en el que allotjar a les persones empobrides, es contemplen mesures d’intervenció en el mercat privat de lloguer. Això és el que succeeix a França, per exemple, on el 20% del parc immobiliari són habitatges socials de lloguer, i on es prohibeixen els desnonaments durant l’hivern. A Alemanya, per la seva part, existeixen límits als preus del mercat privat d’habitatge que impedeixen processos especulatius com els que s’han viscut a l’estat espanyol.

Per "dinamitzar el mercat de lloguer” bastaria amb forçar el lloguer social dels habitatges en mans de grans propietaris i d’entitats financeres, almenys de les que estan essent apuntalades amb recursos públics. Les mateixes entitats bancàries reconeixen tenir en propietat més d’un milió d’habitatges buits.

L’Observatori DESC denuncia la reforma aprovada pel Congrés dels Diputats com una greu vulneració del dret a un habitatge digne consagrat en la Constitució Espanyola i en nombrosos tractats internacionals de drets humans ratificats per l’estat espanyol i insta als poders públics a emprendre accions per garantir aquest dret fonamental.