*Guillermo Almeyra

28/09/08
Té plena raó el president Rafael Corretja quan considera que en el referendum d'aquest diumenge sobre la Constitució està en joc el futur equatorià. En efecte, totes les conquestes democràtiques i de civilització aconseguides des de mitjans dels noranta, sobretot per la iniciativa dels pobles indígenes (amb la seva Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador i el seu instrument polític, Pachakutik) i plasmades en bona part en el projecte constitucional, podrien ser anul·lades de no aprovar-se aquest, de no vèncer el Sí, i la dreta portaria a terme una revenja reaccionària, unida al separatisme de Guayaquil. Ja l'alcalde d'aquesta ciutat, seu del sector més agressiu i més lligat al capital financer internacional del capitalisme equatorià, acaba de declarar que si en la seva zona triomfés el No, la Constitució, encara que fos aprovada en la resta del país, seria nul·la per a ell. Com es veu, amb l'ajuda dels Estats Units, la dreta intenta donar vida en la costa equatoriana al libreto del separatisme de la mitja lluna oriental boliviana.

El govern, per la seva banda, acaba de concedir un augment general de salaris, d'estatalitzar 200 empreses del grup financer fraudulent Isaías, d'impugnar els crèdits internacionals contrets il·legalment pel país, i d'enjudiciar a qui els van signar, dipositant, mentrestant, en un banc estadunidense, els pagaments pels bons Brady impugnats fins que es resolgui el judici i recorrent a la Cort Internacional de Justícia perquè falli referent a això. Ha resolt, igualment, el desmantellament de la gegantesca base militar estadunidense de Flassada, i en el seu projecte constitucional figura la prohibició d'instal·lar bases estrangeres a Equador. Ha obligat a les companyies estrangeres a sotmetre's a les lleis equatorianes i en alguns casos ha cancel·lat les seves activitats nocives. En el projecte de Constitució sotmès a referendum popular figura també la possibilitat de revocar el mandat a tots els representants, inclòs el president, per vot popular. A més, s'establix que el país és plurinacional i que són drets humans elementals l'aigua, la terra, l'educació pública i gratuïta (Corretja proposava un sistema de pagaments diferencial que afavorís als més pobres, però el seu projecte no va ser aprovat). El text constitucional fixa, finalment, que abans d'aprovar projectes petroliers en zones indígenes s'ha de consultar als seus habitants.

Igualment, a proposta del llavors president de l'Assemblea Constituent, l'economista d'esquerra Alberto Acosta, president i dirigent nacional de l'Aliança País, que havia estat també capdavanter del moviment popular dels "forajidos" que va expulsar al president dretà, es va eliminar l'explotació petroliera de ITT (Ishipungo-Tambocoche-Tibutini) en el Parc Nacional Yanuni en canvi del pagament internacional a Equador per la conservació ambiental. El projecte de Constitució conté també articles favorables a les dones i els indígenes (considerats, no obstant això, insuficients per ambdós sectors) que l'Església catòlica, sector fonamental de la dreta, condemna i combat per considerar-los "abortistas" i contraris als seus interessos. Per això darrere del Sí a la nova Constitució està la majoria de l'Aliança País, el moviment ad hoc que va donar a Corretja en les eleccions per a la Constituent, basat en el repudi als vells partits tradicionals i al parlament corrupte, a la dolarización de l'economia i la submissió a Estats Units.

La dreta d'aquesta aliança i els sectors no progressistes de les esglésies han abandonat la defensa del projecte constitucional i alguns sectors indígenes i ambientalistas d'esquerra ho donen suport, però críticament, doncs pensen que el projecte dóna un protagonisme excessiu al president Corretja. Però segueixen militant en l'Aliança País sectors sindicals, de dones, ONG, sectors eclesiàstics progressistes –el mateix Corretja és catòlic militant–, grups provinents dels vells partit d'esquerra i, en particular, els socialistes. La dreta, per la seva banda, concentra la seva cridat a votar No i el seu atac polític en el que crida la "dictadura de Corretja". Aquesta dreta té la seva força en l'aparell de la jerarquia eclesiàstica catòlica i en el Partit Social Cristià, fort en Guayaquil, després del qual s'agrupen els interessos financers, bananeros i de tots els sectors capitalistes importants, protegits per Estats Units. Ella es juga avui la subsistència del seu sistema de partits i del seu poder oligàrquic (jutges corruptes, mitjans de comunicació, bancs).

D'aquesta manera, com a Bolívia, s'entrellacen les oposicions regionals (Guayaquil contra la Serra), les de classe (la gran burgesia lligada al capital internacional contra les classes mitges treballadores) i les racials (l'Equador indi i mestís contra l'Equador racista antindio i antinegro). La destinació d'Equador –avui en joc– està estretament lligat al de Bolívia i tindrà un paper decisiu en els canvis polítics a Perú, l'altre gran país indígena de la regió, que encara està sotmès a Washington. L'Aliança País és molt heterogènia, com ho és també l'esquerra social i política equatoriana. La mateixa Constitució té, per tant, articles ambigus i contradictoris. Però la dreta i Washington no s'equivoquen: Corretja és un enemic històric encara que sigui catòlic, la Constitució és "abortista" i "blasfema", el govern actual ha de ser derrocat per qualsevol mitjà. Per això avui només és possible donar-lo suport amb totes les forces i mantenir i reforçar a Corretja en el govern, des del qual enfronta valentament a l'imperialisme i al gran cabdal. Després de la victòria del Sí es podrà discutir com millorar el text constitucional.

*Guillermo Almeyra és membre del Consell Editorial de SINPERMISO. Notícia extreta de SIN PERMISOS

Noticíes relacionades en aquesta web: