[Anàlisi] Llums i ombres de la nova sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei del Dret a l'Habitatge
Després de gairebé dos anys des de l'aprovació de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, l'Observatori DESCA analitza l'última de les sentències del Tribunal Constitucional que estudia aquesta Llei. Aquesta anàlisi se suma a la realitzada l'any anterior, quan publiquem el document d'anàlisi Un any després. Llei pel Dret a l'Habitatge, on ja incorporem l'examen de la primera sentència del Tribunal Constitucional.
Com recordàvem en la valoració de l'acord que va permetre l'aprovació de la norma, des de l'Observatori DESCA considerem que aquesta no es pot entendre sense tenir en compte el context de fort debat —social, econòmic, polític i jurídic— de les últimes dues dècades al voltant de la vulneració del dret a l'habitatge a l'Estat espanyol, així com el rol fonamental dels moviments socials vinculats al dret a l'habitatge.
Després de dos anys des de la seva entrada en vigor, el malestar entorn del dret a l'habitatge ha crescut fins a percebre's com el primer problema a l'Estat (CIS, 2025). Aquesta realitat ha provocat una nova onada de protestes vinculades al dret a l'habitatge, l'ecologia i la lluita contra la turistificació, que es va iniciar a Canàries el 20 d'abril sota el lema de ‘Canàries té un límit’, i que s'ha estès a altres territoris com les illes Balears, Madrid i Barcelona. Sembla clar que la Llei d'Habitatge és insuficient i que es requereixen més mesures per prevenir l'especulació. Especulació que, tal com afirma el propi Tribunal Constitucional, ni sols es troba protegida per la Constitució espanyola, sinó que existeix "un mandat constitucional dirigit als poders públics per a la seva evitació".
Tot això en un context en què coexisteixen dues realitats paral·leles. Mentre es critica la llei pels seus efectes negatius sobre el mercat immobiliari i s'afirma que no s'aplicarà a les Comunitats Autònomes governades pel Partit Popular, la realitat és que les zones de mercat residencial tensions tan sols s'han declarat a Catalunya i a Euskadi.
A continuació, en l'apartat “Anàlisi de la Sentència del Tribunal Constitucional” s'analitza la sentència del Tribunal Constitucional ja mencionada, així com algunes qüestions que permeten situar-la degudament. A continuació, es detalla què passa amb els desnonaments de famílies vulnerables en habitatges de grans tenidors després de l'anul·lació de l'obligació d'aquests últims d'acudir a procediments de conciliació o intermediació a l'apartat “Efectes de la declaració d'inconstitucionalitat de la intermediació”. I finalment s'analitzen els recursos pendents per resoldre per part del TC i s'adjunta un quadre-resum de les mesures analitzades pel TC.
