Tenir un habitatge i poder pagar serveis bsics com l’aigua o la llum semblen, avui en dia, un privilegi. Les persones migrants en situació de precarietat econòmica han afrontat sempre una situació encara més difícil que la població autòctona amb els mateixos recursos, a causa de la discriminació racial i de la manca de xarxes socials o familiars.

En aquest informe, es vol aprofundir en aquestes discriminacions, que des de les entitats que el coordinem hem observat que s’han accentuat després de la pandèmia de la covid-19 i de les diferents guerres, tant globals com locals. Com es pot accedir a un habitatge sent migrant i sense permís de residncia, tot i tenir recursos econòmics? Per què, si fa més de deu anys que visc a Catalunya, no tinc residncia i, per tant, no puc accedir al dret a la taula d’emergncia? Per què, tot i tenir dret a un comptador social, el procés es retarda? Com ens afecta tot això a la salut? Per què, pel fet de ser racialitzada, em tracten de manera diferent? Com podem fer-hi front?

Són preguntes que ens han ressonat durant aquest estudi, i, sense pretendre donar-hi una resposta tancada, volem que també et facin reflexionar.