Marcs normatius de protecció nacional per a persones defensores i la seva implementació territorial a l'Amèrica Llatina
Amèrica Llatina, biodiversa, pluricultural i multiètnica, ha plantejat importants avanços i reptes en el reconeixement dels drets de la naturalesa, dels éssers sintents i dels drets col·lectius de pobles indígenes i afrodescendents
S'han desenvolupat també precedents jurisprudencials emancipatoris, com el reconeixement de drets bioculturals i la consagració com a subjecte de drets al riu Atrato a Colòmbia (Cort Constitucional de Colòmbia, 2016), entre altres enteniments rellevants a la regió, que també inclouen el reconeixement de drets a la territorialitat i la consulta prèvia dels pobles indígenes. No ha estat aquest el cas en altres països del continent, que es van lliurar completament a un sistema neoliberal extractivista que va frenar o va deixar a mig camí proposades de reconeixement de drets conquistats pels moviments socials i algunes vegades exigits pels organismes internacionals com a condició per a la signatura de tractats de lliure comerç. Malgrat els avanços, s'evidencien també grans retrocessos i febleses en governança ambiental que deixen profundes bretxes d'implementació i que impedeixen l'exercici ple de drets. En aquest context, el rol de les i els defensors de drets humans i bioculturals és essencial en el Abya Yala, màximament quan s'adverteix un patró estructural de violències múltiples que afecten els seus drets a la vida, a la integritat, al degut procés, a l'accés a la justícia i a una tutela judicial efectiva a conseqüència d'un evident fenomen de criminalitzacions i persecucions arbitràries dels poders públics, cooptats pels interessos de grans capitals extractivistes.
Enfront dels greus retrocessos i amenaces descrits, i a causa dels alts índexs de corrupció, i a febleses dels òrgans judicials servils als interessos de governants en el poder i capturats pels lobbies d'empreses extractives a la regió, es va concebre el present estudi: Marcos normatius de protecció nacional per a persones defensores i la seva implementació territorial a Amèrica Llatina, en col·laboració entre l'Observatori DESCA i les investigadores de CLACSO. El nostre interès va ser investigar l'existència de marcs normatius per a la protecció de persones defensores de drets humans en general, i de drets ambientals i de la mare naturalesa en particular. Atès que diverses normatives existeixen formalment però no s'executen en la pràctica, ens interessava analitzar el combat contra un dels orígens de la bretxa d'implementació d'aquestes normatives: els interessos extractivistes empresarials. Per aquest motiu, triem analitzar si aquestes normatives de protecció de persones defensores permeten pressionar a les empreses matrius del Nord global en cas de vulneració dels drets humans; si les persones defensores poden participar en l'elaboració d'aquests marcs normatius i, en cas positiu, si la seva participació és vinculant.
Per a aquest estudi, es van triar quatre països: tres durament afectats per atacs a persones defensores —Mèxic, Colòmbia, el Perú—, i un amb un avanç legislatiu important en defensa de la mare terra, com Bolívia. Es van estudiar els seus marcs normatius, o la falta d'aquests, en els quatre punts esmentats anteriorment, i l'àmbit i abast d'aplicació. Es finalitza l'anàlisi amb unes conclusions generals, comunes en els quatre casos analitzats, i s'emeten recomanacions específiques per a cadascun d'ells.