Els municipis de la demarcació de Barcelona perdran gairebé un 50% d’habitatge protegit privat en 7 anys

  • Un estudi de l’Observatori DESC i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona mostra la pèrdua del parc d’habitatge protegit quan aquest es desqualifica
  • El canvi legal de 2019 a Catalunya introdueix la qualificació permanent en la pràctica totalitat del nou parc d’habitatge protegit

Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l’any 2021 només en quedaran 36.031 en el 2030 i 18.830 en el 2040. És a dir, s’hauran reduït en un 49,7% i un 74% respectivament. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l’Observatori DESC i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB). L’informe publica dades inèdites del Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’aportar una visió poc coneguda per la societat sobre el problema de l’habitatge i les raons per les quals actualment Catalunya, Barcelona i l’àrea metropolitana estan per sota de la mitjana d’habitatge social a Europa, tal com ambdós organismes vam indicar a l’informe State of Housing 2021. Catalunya i Barcelona, presentat l’any passat.

Desqualificacions a Catalunya

La normativa d’habitatge amb protecció oficial (HPO) a Catalunya durant les darreres dècades s’ha caracteritzat per preveure uns períodes de qualificació curts i no permanents (amb algunes excepcions). Això provoca una progressiva desqualificació dels immobles, que deixen de formar part de l’estoc a preu regulat sense cap tipus de contraprestació per a l’Administració

Per altra banda, l’informe destaca que amb l’actual normativa (Decret Llei 17/2019) la pràctica totalitat dels habitatges protegits que s’estan construint i es construiran no podran ser desqualificats en endavant. Aquesta política va en la línia de la implementada al País Basc, que estableix que els habitatges protegits no podran ser desqualificats tant si són de titularitat pública com si no ho són, tot i que contempla algunes excepcions. Amb l’actual normativa, Catalunya se situa entre els territoris més avançats pel que fa al període de vigència de la qualificació, en comparació a altres comunitats autònomes analitzades a l’informe com Astúries, Galícia i Andalusia.

Perspectives com les que aporta aquesta recerca permeten posar encara més en valor els últims canvis que han corregit parcialment aquest defecte en la normativa. No obstant això, l’informe mostra la important de pèrdua d'actius d'habitatge protegit que es regulen per la normativa anterior.

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) va ser creat l’any 2017 com una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS). Des del 2018, és una unitat integrada en l’estructura de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB). La seva finalitat és ser un instrument d’àmbit supramunicipal per a l’anàlisi i la consulta de les dades relacionades amb l’habitatge i per donar suport al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques d’habitatge en l’àmbit metropolità de Barcelona. Podeu accedir al Laboratori complet en l’apartat Projectes d’ohb.cat.

L’Observatori DESC és un centre per la defensa dels Drets Humans que concentra els seus esforços a desmuntar la percepció devaluada dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA) -dret a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut, a l’alimentació, a l'ambient sa- en relació a d’altres drets com els Drets Civils i Polítics i els drets patrimonials. Per fer-ho, l’Observatori combina la incidència política amb la recerca, l'assessorament, l’organització de formacions i jornades i el litigi estratègic. Així, es promouen investigacions i publicacions, s'organitzen seminaris i cursos i s’acompanyen reivindicacions i lluites populars. Tot plegat, sense perdre de vista la importància del treball en xarxes locals i globals i la participació en campanyes socials.

Multimedia