Aquesta setmana hem tingut notícia de la mort de 37 persones a la frontera d’Espanya amb el Marroc quan que intentaven entrar a la ciutat de Melilla, en un nou episodi de violència policial per part dels cossos policials d’ambdós estats cap a aquelles persones migrants que busquen creuar les fronteres fugint de conflictes i persecucions al seu país d’origen o buscant un futur millor per a les seves famílies.

No podem evitar relacionar aquests fets amb l’actual context de d’amistat entre governs, de renovada complicitat entre Espanya i Marroc represa per l’abandonament, per part del primer, del seu estatus de neutralitat en el conflicte per la sobirania del Sàhara Occidental. Segons reporten les ONG de la zona, les intervencions de la Gendarmeria marroquina s’han incrementat, en número i en intensitat de violència, tant a les immediacions de la frontera com al mont Gourougou, on moltes d’aquestes persones en trànsit es refugien abans de decidir-se a saltar la tanca. Les paraules del president Pedro Sánchez del 25 de juny, agraint al Marroc la seva actuació i qualificant l’operatiu com a “ben resolt” i defugint la responsabilitat pròpia en qüestions tant bàsiques com el respecte de la vida humana sota l’excusa, tantes vegades utilitzada des de posicions xenòfobes, del paper de les “màfies”. Com recentment hem vist en el context britànic amb l’intent d’expulsió de demandants d’asil a Ruanda, els executius de Marroc i Espanya subordinen el respecte dels Drets Humans més essencials a una espècie de “raó de frontera” i, com ha afirmat el Govern de Sánchez, de “defensa de la integritat territorial”.

Ens temem, a més, que novament vulneracions tan greus com les que hem presenciat, amb desenes de morts, quedin impunes, ja que les entitats socials de la zona denuncien dificultats per intervenir i visitar a les persones supervivents i, segons informacions d’aquestes mateixes entitats, des del Marroc ja s’estan afanyant a enterrar les víctimes mortals en una fossa comú per obstaculitzar les investigacions. No seria la primera vegada, atès que fa ben poc que el Tribunal Suprem d’Espanya ha decidit arxivar la mort de 14 persones després d’una actuació policial a la frontera de Ceuta,a la platja del Tarajal. Després d’anys de lluita als tribunals i múltiples obstacles, les seves famílies han quedat sense reparació per part de l’Estat.

En pertoca com a societat rebutjar frontalment aquests discursos tot exigint una rectificació immediata per part del Govern espanyol, així com una investigació amb totes les garanties que esclareixin els fets i determinin responsabilitats, jurídiques i polítiques ambdós costats de la frontera.

És per això que des de l’Observatori DESC mostrem un clar rebuig contra aquesta actuació per part dels governs espanyol i marroquí i ens adherim al Comunicado contra la violencia policial en la valla de Melilla escrit i signat per Geum Doudou, Irídia, No Name Kitchen, Novact, Solidary Wheels i SOS Refugiados Europa que reproduïm a continuació. Així mateix, volem expressar el nostre condol cap a les famílies i persones conegudes de les víctimes.

Fotografia de capçalera: Pedro Mata, Fotomovimiento