El nou informe de l’Observatori DESC Mobilitat catalana: l’abast del model d’externalització sobre contractació pública catalana en el sector de la mobilitat identifica que només deu grups empresarials s’emporten el 37,3% de tota la contractació, sent el Grup ACS de Florentino Pérez la primera actora amb més volum, Siemens la segona i el grup Ferrovial de la família del Pino, la tercera. Aquests resultats són impactants si es comparen amb els resultats de l’anàlisi de tota la contractació catalana executada a Catalunya entre 1998 i 2020, on veiem que deu actores empresarials s’enduen el 21% de concessions i contractes. En canvi, quan posem la lupa sobre els organismes que gestionen infraestructures i serveis de mobilitat en el període entre 2016 i 2020, aquesta concentració gairebé es duplica.

Com pot ser que tan poques empreses s’enduguin tant volum quan parlem de mobilitat? Serà perquè el tipus de contracte fa que els valors siguin més alts, i que per tant es reparteixin entre menys empreses? Per a aquest informe, cofinançat pels projectes “Financerització vs. vida. Actuacions d'incidència per a la defensa dels béns i serveis comuns” de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament, i “La governança econòmica de la ciutat en clau drets socials i justícia global”, de l’Ajuntament de Barcelona, s’han analitzat 28.724 contractes adjudicats pels organismes esmentats en l’apartat anterior entre 2016 i 2020. El volum total dels contractes analitzats assoleix un total de 3.290 milions d’euros. Els deu grups empresarials que acumulen més contractes s’emporten més de 1.240 milions d’euros.

Fer un segon informe sobre contractació pública específic pel sector de la mobilitat ve justificat pel fet que en els resultats preliminars del primer estudi es va detectar una alta concentració de gran part del volum en poques actores empresarials. Mentre que en l’estudi de la contractació pública general a Catalunya ACS i FCC tenien cadascun un 6 i 7,1% de tota la contractació, i la resta de grups tenien entre un 1,8 i 0,35%, cap dels deu primers grups en aquesta anàlisi no tenen menys d’un 2% de la contractació, augmentant molt la porció que s’enduen poques empreses. Podríem dir que, en part, l’alta concentració de la contractació pública a Catalunya en poques actores es pot deure a l’alta concentració entre els organismes de mobilitat.

El model d’externalització precaritza i vulnera els Drets Humans

L’informe inclou un estudi de cas: el model d’outsourcing d’AENA i Sacyr. El servei de neteja de l’Aeroport del Prat a Barcelona fa anys que és gestionat per diferents empreses d’aquest grup empresarial tot i les protestes continues de les treballadores per les condicions laborals precàries. Les administracions d’AENA no només continuen adjudicant contractes a Catalunya, on el 24% de tot el valor adjudicat entre 2016 i 2020 es fa només a Sacyr, sinó que també ho fa arreu de l’Estat espanyol.

Així doncs, l’estudi fa palès que les limitacions i regulacions actuals que existeixen en les normatives de licitacions i adjudicacions són “poc efectives”. Són mesures majoritàriament optatives pels organismes licitadors, ja que a diferència de la divisió en lots, la limitació de nombre de lots al que es pot licitar o que es poden adjudicar a la mateixa empresa no s’han de justificar quan no es duen a terme. Al mateix temps, dels vuit contractes dels quals l’estudi n’ha fet un anàlisis en profunditat només un contenia una clàusula social o especial d’execució. Sota la normativa genèrica actual, és obligatori establir almenys una condició especial d’execució.

L’externalització de serveis, com el del cas d’AENA i Sacyr, no són casos aïllats, sinó que respon a una lògica privatitzadora dels serveis públics que s’identifica com a model d’outsourcing. Aquest tipus de serveis, que són de titularitat pública, són externalitzats i adjudicats en la lògica del preu més baix, sense a penes tenir en compte altres aspectes. Aquests serveis, que han estat identificats com dels que són externalitzats més sovint sota aquesta lògica d’outsourcing, i gestionats de manera freqüent per empreses multiserveis, comporten una davallada en la qualitat del servei i en les condicions laborals de les treballadores comparat amb quan els serveis es troben internalitzats per l’administració.

Recomanacions

Des de l’Observatori DESC i a través d’aquest informe suggerim (1) establir l’obligatorietat d’incloure clàusules particulars d’execució, socials i/o mediambientals, en els contractes d’adjudicació pública, i particularment en els contractes de serveis, on es dona un nivell d’externalització i de precarietat laboral alt. Aquesta recomanació val també tant per la normativa específica del sector de mobilitat com per la normativa general de contractació. També veiem imprescindible evitar la concentració d’una gran part del volum en pocs actors empresarials: a efectes de les limitacions a licitar i adjudicar en lots, cal considerar que les empreses que es presenten dins d’una UTE ja no poden licitar o adjudicar-se altres lots. Tanmateix, (3) limitar obligatòriament el nombre de lots al que pot licitar una empresa i/o el nombre de lots que se li poden adjudicar, independentment del tipus de contracte. També caldrà (4) fer un seguiment exhaustiu a l’aplicació de la nova RDL 3/2020, a efectes de determinar si la regla general de divisió en lots contribueix a disminuir l’alta concentració en poques actores empresarials que hi ha al sector i (5) analitzar l’evolució de la inclusió de clàusules especials d’execució.

Pots accedir a la publicació completa a través d'aquest enllaç. - Mobilitat catalana: l’abast del model d’externalització