Externalització de serveis públics i precarietat laboral

L' externalització de serveis públics, en clau de DDHH, econòmics, socials i laborals, ha comportat una progressiva precarització de condicions laborals, amb impactes de salut, inseguretats, trajectòries discontinues, invisibilitat i atomització sota el supòsit apriorístic d’una eficàcia i eficiència basada en l’estalvi de costos obviant externalitats negatives a mig i llarg termini. En aquest sentit, les Administracions Públiques tenen un paper clau: tant de responsabilitat i control sobre la vulneració de drets en àmbits econòmics i d’ocupació que genera la seva contractació externa; com també pel potencial d’incidència –per acció o omissió- que tenen per actuar sobre la fragmentació, precarització i les seves conseqüències.

Es tracta d’un projecte que pretén introduir canvis o almenys generar reflexió en elements centrals de l’administració com és les seves relacions contractuals. El projecte s’enfoca cap al treball de coherència entre les polítiques socials i d’impuls cooperatiu, el discurs dels drets humans a la ciutat, i la inversió pública i a qui es contracta per a realitzar els serveis bàsics de la ciutat de Barcelona. I es presenta en un context en què el debat sobre les clàusules socials es troba en auge, en estudi o implementació a diferents ciutats i institucions. La proposta resulta plenament complementària amb l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per la millora de les condicions de vida dels i les ciutadanesde les persones que treballen en la neteja, els serveis socials, educació i subministraments. És evident que l’aposta decidida per un canvi en la contractació pública té conseqüències més enllà d’una mera decisió administrativa. 

Uns dels objectius principals del projecte és obtenir una radiografia sobre sectors concrets tant pel que fa a situacions prestació de serveis públics en algunes casos de gestió externalitzada –total o parcial- (serveis socials i educació) d’una banda, i de compra pública de bens i serveis externs de l’altre (neteja, subministres) alimentació. Aixi com quin son els diferents marcs que les regulen, tant d’una banda pel que fa a la contractació pública, com a legislació i convenis laborals amb les desigualtats que se’n poden derivar.

En col·laboració amb el GREDS, grup d'investigació especialitzat en salut pública i precarització es reforça un aspecte important com és l’impacte en el dret a la salut de les situacions de precarietat.

Properament es publicaran els resultats de la recerca.