El passat dijous 11 de desembre el Partit Popular, fent ús de la majoria que ostenta al Congrés dels Diputats, va aprovar el Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, l'anomenada “llei mordassa”. A l'espera de ser votada al Senat, i amb algunes rectificacions respecte l'avantprojecte presentat fa més d'un any, ja s'ha fet pal·lesa la oposició de múltiples organitzacions de drets humans i del mateix Relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d'Associació, Sr Maina Kiai.

Són moltes les objeccions que es poden plantejar a aquesta proposta. D'entrada, el preàmbul del text presenta el reforçament de la seguretat ciutadana com un urgent reclam ciutadà. Més enllà d'aquesta dubtosa justificació, el projecte de llei camina cap a un estricte control de l'espai públic en un context d'empobriment generalitzat i constant vulneració dels drets socials.

La incorporació de sancions administratives en lloc de faltes també presenta nombrosos inconvenients. Així, tot i que pot semblar que suavitzi les punicions, limita la tutela judicial efectiva de les persones sancionades ja que eludeix el control judicial previ que garanteix el procés penal. Recòrrer aquestes sancions queda sotmés a elevades taxes judicials que poden suposar costos de més de 2.500€. L'elevada quantitat de les multes, que poden arribar fins a 600.000€ en cas d'infraccions molt greus, atempta contra la proporcionalitat que el dret penal té com a principi i mostra una criminalització desmesurada de la protesta social i la participació política. Finalment, l'ambigua redacció d'alguns dels il·lícits orientats a restringir la llibertat d'expressió i el dret de reunió i manifestació pot generar arbitrarietats en la seva aplicació.

Les restriccions de drets més importants que planteja el projecte semblen una resposta repressiva a les mobilitzacions dels darrers anys, com ara la sanció de l'ocupació pacífica de bancs (art. 37.3) o les manifestacions davant el Congrés o les assemblees legislatives encara que no estiguin reunides (art. 36.2). Aquestes limitacions del dret de reunió i manifestació van acompanyades de la restricció del dret a la llibertat d'expressió, com per exemple la prohibició de l'ús d'imatges de les forces de seguretat en cas que puguin suposar un perill per la seva seguretat o bé faltes de respecte o consideració cap a l'autoritat. D'aquesta manera, es reforça la impunitat policial i no es contempla cap mecanisme de denúncia dels abusos.

Finalment, es dòna cobertura a les “devolucions en calent” de les persones migrants que aconsegueixen traspassar les fronteres i arribar a territori espanyol, una pràctica fora de la llei i criticada per Nils Muiznieks, Comissari de Drets humans del Consell d'Europa.

El caire repressiu del Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana s'afegeix al de la reforma del Codi Penal i la Llei de Seguretat Privada també impulsades pel govern del Partit Popular. Des de l'Observatori DESC considerem que aquesta escalada punitiva va en detriment del pluralisme democràtic i del dret a qüestionar mesures regressives que es produeixen en l'actual context d'emergència social: quan l'Estat fa lleis contra les llibertats, la ciutadania tenim el dret d'exercir la desobediència civil. Si des del govern es promouen lleis que atempten contra les llibertats fonamentals de les persones, la desobediència civil es converteix en un imperatiu. Aquest principi no és nou. Està inscrit a totes les cartes i declaracions de drets humans sobre les quals la humanitat ha construït alguns dels seus grans avanços civilitzatoris.