Els “Uber files”: pràctiques perverses per desmantellar drets laborals

Des de l’Observatori DESC ens volem fer ressò de la publicació de les investigacions del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació sobre les comunicacions internes d’Uber, l’empresa paradigmàtica de les economies de plataforma. Els “Uber files” han confirmat el caràcter opac, especulatiu i vulnerador de drets del sector dels VTCs (vehicles de transport concertat)

A Espanya, l’exclusiva l’han tingut El País i La Sexta. Els articles publicats en el mitjà escrit descriuen les tècniques de desplegament de l’empresa entre 2013 i 2017, incloent-hi el seu establiment a l’estat espanyol. L’estratègia d’entrada d’aquesta empresa en una nova ciutat és definida pels mateixos treballadors en els comunicats interns com a una “tempesta burocràtica i legal”, fent cas omís de les regulacions, i on l’objectiu és crear caos, vulneracions de drets, protestes i conflicte. Es descriuen infiltracions en les mobilitzacions del sector del Taxi, amb l’objectiu de saber qui eren els principals organitzadors i assetjar-los (tal com ha denunciat Tito Álvarez), creant una narrativa de violència que condicioni l’opinió pública envers aquests, i que també inclou trobades entre lobbistes i polítics. 

L’objectiu d’aquestes trobades era aconseguir regulacions favorables per l’establiment de l’empresa, i es narra com es van aconseguir els resultats perseguits després de reunir-se, per exemple, amb Emmanuel Macron o Pere Aragonès, abans que ambdós ostentessin els càrrecs de presidència que tenen avui en dia. El model dels serveis en plataformes digitals no és pas un model que promogui la llibertat de treball sinó d’influència sobre els poders per promoure una agenda neoliberal, per aprofundir en la concentració de la riquesa i desmantellar el drets laborals. 

El destapament dels comunicats interns va acompanyat per investigacions d’El País on es retrata la precarietat en què viuen les persones conductores de la plataforma, i on és pràcticament impossible establir contacte amb una persona que no sigui un robot automatitzat i que ajudi als treballadors en cas de robatori o assetjament. Amb un mínim de facturació de 3.500 euros per persona imposat per Uber, les persones conductores acaben amb un salari de 1.200 euros per jornades laborals frenètiques i extenuants, de més de 12 hores. 

L’empresa, que ha declarat anualment pèrdues milionàries d'ençà que va sortir a borsa, opera a través de paradisos fiscals per evadir el pagament de l’impost de societats: només durant 2019, Uber hauria evadit més de 552 milions d’euros a nivell global. Aquestes pèrdues anuals, però, es venen reduint, i el 2022 Uber espera ser rendible. Rendibilitat que assoleix a través de l’augment dels preus del servei i de les comissions carregades als conductors un cop ha aconseguit establir-se en les diferents ciutats a força de generar competència deslleial i d’aplicar pràctiques vulneradores de drets i regles.

El model de negoci d’Uber, i que s’aplica per altres economies de plataforma, és vulnerador de drets, elimina el comerç local, no respecta els marcs legals i és opac i evasor d’impostos. No és un model desitjable per cap comunitat, ni sostenible socialment: concentra la riquesa en poques mans a costa de diverses vulneracions.

Els “Uber Files” arriben una setmana després que s’anunciés una normativa estatal més restrictiva respecte dels VTCs com Uber o Cabify i que establirà mínims per a tot l’estat espanyol. Entrarà en vigor previsiblement a l’octubre, donant cobertura a les legislacions autonòmiques ja existents com la catalana. Aquesta novetat legal incorpora diverses sancions que limiten l’activitat dels VTCs: a partir d’ara s’haurà de contractar el servei amb un període d’antelació (a Catalunya són 15 minuts, però algunes ciutats com Barcelona o València volien establir una hora) i no es podrà circular buscant clients sense precontractació, entre d’altres. Pel que fa a Catalunya, es va aprovar la setmana passada el Decret llei 1/7/2022 de mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor, que regula d’altres elements obligatoris per als VTCs com tenir una llargada mínima de 4,9 metres, comptar amb distintius 0 i ECO per a cotxes nous i tenir carnet de conduir de fa més de dos anys. 

Des de l’ODESC reafirmem que cal continuar treballant en regulacions que limitin l’expedició de llicències VTC, seguint la línia del recent decret llei català. Cal avançar cap a regulacions laborals més garantistes i que comprenguin tots els i les treballadores de plataformes digitals, anant més enllà de casos concrets com va passar amb la llei 21/2021 o Llei Rider, fruit de la lluita dels i les repartidores. Una vegada aprovades, també cal establir marcs de control efectius, i evitar el frau de llei que diversos col·lectius han denunciat que les plataformes de repartiment a domicili estan fent amb aquesta última norma. 

També destaquem la necessitat d’augmentar la transparència d’aquest sector tan opac, tant per les sol·licituds d’informació als gegants tecnològics com de les accions de lobbying realitzades amb representants polítics. Els i les congressistes no compleixen els seus deures de publicar al portal de transparència de la Càmera les trobades amb grups d’interès o lobbistes ni desenvolupen el reglament per regular aquest registre. Addicionalment, mitjans periodístics han denunciat la falta de transparència i dificultat d’accés a dades sobre sancions a gegants tecnològics, com per exemple Amazon

Per últim, reconeixem com és de cabdal l’organització de les persones treballadores per a la defensa d’aquests drets i l’oposició a un model insostenible, fent força tant des dels llocs de treball, els carrers com als tribunals. Podeu consultar algunes de les anàlisis que hem elaborat sobre aquest fenomen en els últims anys, amb activitats formatives sobre drets laborals i plataformes digitals, i reunint expertes sobre formes d’organització i resistència.

Multimèdia