Informe per al Relator Especial sobre la pobresa extrema i els drets humans amb motiu de la visita a Espanya
Amb motiu de la visita a Espanya de Philip Alston, Relator Especial sobre la pobresa extrema i els drets humans des de 2014 designat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, des de l'Observatori DESC vam fer les següents aportacions en la matèri:
Vam posar en coneixement l'impacte de la modificació de l'article 135 de la Constitució Espanyola en 2011 sobre els drets socials, front la desatenció de l'Estat com a titular de les obligacions mateixes.
En concret, 1) La reducció de milions d'euros de despesa pública que redueixen la progressivitat d'aquest, la qual cosa suposa un impacte sobre la capacitat adquisitiva de les classes de rendes baixes i mitjanes que destaquen en la Llei orgànica 2/2012 d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i la Llei 27/2013, de 27 de desembre i vulneren la competència de les administracions locals per a respondre a les necessitats de la ciutadania.
2) La limitació d'accés a l'Assistència Sanitària a persones migrants en situació administrativa irregular al dret a la salut segons El Reial decret llei 16/2012 i la disminució progressiva d'un 22% en 2013 en sanitat, amb greus conseqüències en matèria de contractació de personal, augment de les llistes d'espera o la reducció del nombre de llits als hospitals. El RDL 7/2018 ha subsanat gran part de la problemàtica.
3) La retallada pressupostària en educació i el 45% de disminució en beques, ajunto un augment de les taxes universitàries segons la Llei orgànica 8/2013 per a la Millora de la Qualitat Educativa -LOMCE- que, d'acord amb el Sindic de Greuges, ha obligat a Catalunya a un 48% dels alumnes d'origen migrant i 39% de secundària a canviar de centre creant una segregació escolar que nega la igualtat d'oportunitats i aprofundeix en els processos de pobresa generacional.
4) El nombre de desnonaments entre 2008 i 2019 ha estat de 600.000 desnonaments, una mitjana de 70.000 desnonaments anuals que genera gran desprotecció dels inquilins reforçat per la Llei 4/2013 que va introduir canvis en la celeritat del desallotjament amb independència dels motius que originin l'impagament o la disminució de 5 a 3 anys la durada del contracte i a un sol any la pròrroga, mentre l'últim Informe del Banc d'Espanya indica que el lloguer ha pujat una mitjana del 50% en les grans ciutats. El RDL 7/2019 ha introduït algunes millores al respecte.
5) La Llei 27/2011supuso un de les reformes més regressives dels últims anys sobre les pensions, a través de la qual es va augmentar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys, es va incrementar de 15 a 25 els anys de cotització i de 35 a 37 l'edat per a obtenir el 100%. A més, es va eliminar la revaloració de les pensions amb l'augment de l'IPC.
6) La reforma laboral la Llei 3/2012 suposa una gran reculada en matèria de drets, reduint la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats en lloc de 42. L'acomiadament procedent és ara de 20 dies, i pot tenir lloc després de nou mesos de baixa de facturació de l'empresa. A més, els nous contractes faciliten l'acomiadament, augmentat els contractes temporals, fins a ser un 91,7% en 2019, disminuint el poder adquisitiu dels treballadors/as, tenint en compte la disminució dels salaris i l'augment dels preus.
7) Finalment, la crisi econòmica va produir una retallada del pressupost dedicat als serveis socials, que no ha estat revertit en els últims anys.
Volem recordar que cada camp té una perspectiva de gènere i de raça molt rellevant, afectant més les dones i la població immigrant i gitana.