Observatori del Dret a l’Alimentació i la Nutrició 2014

Les corporacions multinacionals tenen cada vegada més presència en l’àmbit de l’alimentació, fet que ha provocat l’augment del consum d’aliments processats no recomanables per garantir una nutrició saludable. Trobem, doncs, que en ciutats de tot el món -tant dels països rics com dels anomenats països en vies de desenvolupament- persones que potser no tenen recursos per a una bona alimentació es decanten per productes prefabricats pel seu baix preu, contribuint, així, a la paradoxal potenciació de l’obesitat entre la gent pobra.

L’altra cara de la moneda té a veure amb la producció. La inversió agrícola i financera acapara cada cop més terres, limitant-ne l’accés a les comunitats locals i a la petita producció, posant en perill la sobirania alimentària i els seus drets.

En aquesta situació està centrada la primera part de l’informe Diez años de las Directrices del Derecho a la Alimentación: logros, inquietudes y luchas de l’Observatori del Dret a l’Alimentació i a la Nutrició 2014, que analitza els escenaris que comporten fam en general i, més concretament, les Directrius voluntàries pel dret a l’alimentació, que suposen un instrument que tenen els estats per portar endavant la seguretat alimentària.

La segona part de l’informe mostra els casos d’onze països dels cinc continents, on es poden conèixer les situacions que causa la desnutrició a aquestes regions: acaparament de terres a llocs tan divergents com Mali i Suècia; apropiació per part de les petrolieres de l’oceà Àrtic, bàsic per a la supervivència de comunitats indígenes d’Alaska, o la  situació de crisi alimentària que provoca el conflicte armat a la Franja de Gaza.