La PAH Barcelona, el Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia i l'Observatori DESC interposem una querella per violació de domicili, coaccions i detenció il·legal, davant els fets del passat 8 d'octubre on l'actuació dels Mossos d’Esquadra va acabar deixant a una família amb dos menors al carrer i dues persones detingudes.

 

En primer lloc, la querella es presenta per un delicte de violació de domicili perquè els Mossos van entrar per la força en l'habitatge malgrat que aquest, ja constituïa el domicili de la família. Cal destacar, a més, que la causa per una eventual usurpació ja estava en coneixement i, per tant, sota la competència del Jutjat d'Instrucció  d'Hospitalet. És evident que l'actuació va ser desproporcionada i sense les degudes garanties processals, termini suficient i raonable de notificació amb antelació a la data del desnonament per a les persones afectades i garantia d'assistència jurídica.

 

En segon lloc, entenem que hi ha un delicte de coaccions perquè els agents van emprar l'avís, primer, i la detenció efectiva després, per aconseguir que la família sortís de la casa a través de la intimidació. 

 

En tercer lloc, considerem que es va produir un delicte de detenció il·legal perquè la mateixa es va produir com a mitjà d'intimidació i de càstig, sense que hi hagués habilitació legal clara per a això.

 

Vivim una situació d'emergència alarmant a Catalunya amb 46 desnonaments diaris segons les dades del CGPJ. No obstant, lamentablement, des de la Generalitat enlloc de garantir el benestar de las famílies aplicant els protocols legals que garanteixen el dret a l'habitatge, com és la Llei 24/2015, que regula l'obligació de l'Administració a un reallotjament adequat a les persones que estiguin en procés de desnonament. Pel contrari, les persones que defensem el dret a l'habitatge fent front als desnonaments, constatem que hi ha un canvi de directrius per part del Mossos d'Esquadra i les seves intervencions davant aquestes situacions. 

Creiem que l'actuació dels cossos de seguretat ha de respectar la legalitat vigent, els protocols i han d'estar enfocades a la protecció de les famílies més vulnerables. La intervenció de les forces policials ha de ser l'última opció, prioritzant la feina de serveis  socials o altres unitats de l'Administració. Lluny d'això, s'ha contravingut la forma com s'efectuaven els desallotjaments darrerament. Les últimes intervencions policials, com la del dissabte 8 d'octubre, en lloc de defensar-los, són una vulneració dels DDHH, molt especialment els drets dels infants. Aquesta actuació ens fa qüestionar si des dels responsables del departament de la Generalitat competent, hi ha hagut un canvi de directrius en les actuacions policials, tenint en compte que els desallotjaments forçosos són la ingerència més greu en el dret a l'habitatge adequat i que només poden donar-se en casos excepcionals i respectant els principis del dret internacional, com ha establert el Comitè DESC de Nacions Unides.

 

Si no es tracta d'una qüestió de canvi de directrius i estem davant situacions de mala praxis per part de Mossos d'Esquadra, instem al govern de la Generalitat a obrir una investigació per depurar responsabilitats i evitar que aquests fets es tornin a repetir.

 

Des de l'esclat de la bombolla immobiliària, milers de famílies es troben en situació d'emergència habitacional, no tan sols per no poder pagar la seva quota hipotecària, també per no poder pagar un lloguer. A la ciutat de Barcelona més del 65% dels desnonaments són per no poder pagar la mensualitat del lloguer. Des de  la PAH defensem el dret a un habitatge digne i treballem cada dia perquè aquest dret sigui efectiu, hem estès la mà a administracions, entitats i a tots els partits polítics per treballar conjuntament per eradicar aquesta situació. Avui no serà diferent.

Interpel·lem a les administracions, tant autonòmica com locals, a tenir una actuació coordinada per la mobilització d'habitatges buits en mans dels bancs rescatats amb diner públic, com el d'aquest cas en concret propietat de la SAREB, a fi d'augmentar el parc públic per evitar desallotjaments d'infants i les seves famílies sense alternativa habitacional.

 

 

Els nostres drets no es negocien, continuarem exigint i defensant el dret a l'habitatge. Els desallotjaments no poden resultar en la constitució de persones sense habitatge o vulnerables a la violació d'altres drets humans.