El Periódico, 15 de març de 2013
Jaume Asens, jurista i membre de l'Observatori DESC

Després de l'esclat de la bombolla immobiliària, milers de famílies es van quedar al carrer, sense feina i amb un deute a sobre. El 2012 es va arribar a batre el rècord de més de 80 desnonaments diaris. Segons el CGPJ, això va suposar un creixement del 134% en relació a l'any anterior. Naturalment, aquest dramàtic panorama no pot atribuir-se a l'atzar o a alguna misteriosa conjura divina. En això ha tingut molt a veure, precisament, la normativa hipotecària sobre la qual el Tribunal de Justícia de la UE acaba de dictaminar la seva il·legalitat.

La històrica sentència resol la consulta d'un jutge que volia saber si la normativa que permetia casos com el de Mohamed Aziz, a qui CatalunyaCaixa va expulsar de casa seva i li exigia el pagament de tot el deute més interessos de demora del 18%, era contrària a la legislació europea. Luxemburg estableix que sí. Fins ara els jutges espanyols no podien paralitzar un desnonament que tenia origen en un contracte abusiu. Aquesta era, sens dubte, una de les principals anomalies d'un procés d'execució sense parangó a Europa. El retard d'un mes en el pagament de la quota podia portar ràpidament a l'hipotecat al carrer. I això, amb independència de la il·legalitat del contracte signat, com en el cas de Mohamed. Era un altre jutge el que havia de decidir sobre això. I quan ho feia, normalment ja era tarda. L'afectat podia reclamar una indemnització però no se li retornava l'habitatge. Per al Tribunal, els magistrats no poden estar tan emmanillats. Han de poder adoptar mesures cautelars com la paralització del desallotjament “per garantir la plena eficàcia de la seva decisió final”.

Sens dubte, la sentència tindrà repercussions en tots els jutjats que tramiten execucions hipotecàries. A partir d'ara els togats podran examinar les condicions en què es van pactar aquestes hipoteques per determinar si s'afecten els drets del consumidor. Haurà de comprovar-se, per exemple, “si el professional, tractant de manera lleial i equitativa amb el consumidor, podia estimar raonablement que aquest acceptaria la clàusula en qüestió en el marc d'una negociació individual”.

El model ara examinat pel Tribunal ja suscitava el rebuig de la majoria de la ciutadania. Bona prova d'això és la creixent pressió social que ha aconseguit aturar més de 500 desnonaments a tota Espanya. I que ha aconseguit que s'admetés a tràmit la ILP promoguda per la PAH i recolzada per gairebé un milió i mitg de signatures. De fet, el 94% dels ciutadans considera, segons un recent sondeig, que haurien de suspendre's els desnonaments per raons econòmiques.

La sentència representa una severa garrotada per a les entitats financeres. Però també per a un Govern que no ha dubtat a posar-se al servei dels seus interessos. I fins i tot per al propi Tribunal Constitucional que va desestimar una queixa similar sense exhibir major sensibilitat pels drets en joc. Els afectats i plataformes ciutadanes com la PAH, en canvi, són els grans guanyadors. Porten anys denunciant la injustícia d'una normativa concebuda per protegir als bancs en perjudici dels ciutadans. Encara queda per guanyar, és veritat, la batalla decisiva de la dació en pagament i del lloguer social. Però el que es va aconseguir ahir a Luxemburg és una prova més que quan els ciutadans s'atreveixen, i les institucions no es pleguen simplement a l'interès del més fort, sí es pot.