Foto: Betevé

L’Assemblea, celebrada en temps rècord tot just abans d’entrar en període d’eleccions, ha rebut algunes crítiques per part de la societat civil que feia seguiment de la mateixa, concretament per part de les companyes de Rebel·lió o Extinció i Greenpeace (llegir comunicat aquí).

En primer lloc, les entitats es va esmentar la necessitat de focalitzar amb més intenció la fita de reducció del 50% d’emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) de Barcelona -respecte l’any 1991- per l’any 2030, ja que la pregunta central de l’assemblea al respecte va acabar sent poc concreta: «Què podem fer per fer front a l’emergència climàtica?».

A més, es va destacar la falta de comunicació durant el procés participatiu. En aquest sentit es va posar en valor la necessitat de fer que la resta de la ciutadania conegui i reconegui el procés de l’assemblea, de manera que les seves propoostes en surtin legitimades per tota la societat barcelonina i el seu compliment es pugui exigir a l’Ajuntament independentment del seu equip de govern.

Finalment, les entitats van destacar l’excés d’intervenció per part de l’Ajuntament en tot el procés decisori i la poca participació d’algunes membres de la comissió d’expertes que feia seguiment a l’assemblea.

Així mateix, malgrat la importància d’aquest procés, cridava l’antenció al Saló de Cent l’aparent absència de la meitat dels partits del consistori, havent-hi únicament persones representants de ERC, el PSC i BeC. El PP, Junts i Cs, doncs, no van estar presents en la lectura de les propostes climàtiques, mostrant un cop més la indiferència institucional respecte a la crisi més important del segle XXI.

Tot i el marge de millora, les 34 propostes nascudes a l’assemblea es van entregar dins del termini, a temps per poder ser incloses en els programes electorals de cara a les eleccions municipals del mes de maig, fet que facilita la seva implementació per part de l'equip de govern que sorgeixi després dels comicis.