Crida per un Pacte per l'Habitatge 2020-2030

Sala d'actes del Col·legi de Periodistes, dimarts 25 de febrer,11:30h, Rambla Catalunya 10, principal.

Pacte per l'Habitatge disponible aquí.

El Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016, signat el 8 d’octubre de 2007, va donar llum a la publicació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge, el millor or- denament jurídic d’habitatge a Catalunya. Però possi- blement la crisi econòmica i la manca de voluntat po- lítica, van ser els factors determinants d’una inoperant concreció de les seves propostes i, per tant, una mala- guanyada oportunitat perduda de la iniciativa de con- sens social més ample que s’ha donat al nostre país.

Emmarquem aquesta crida en la necessitat i urgència de renovar aquest pacte i fer palès que l’habitatge ÉS UN DRET DE CARACTER BÀSIC I UNIVERSAL. Fins ara, la provisió d’habitatges ha estat en mans del mercat privat i les institucions públiques han actuat amb caràcter molt residual. Reclamem que l’habitatge sigui considerat com l’educació i la sanitat un dret bà- sic i universal i, per tant, se li destini una forta inversió i intervenció de les institucions públiques.

El Pacte per l’Habitatge és una proposta d’acord entre diverses organitzacions polítiques i institucions públi- ques i privades que han coincidit en la necessitat ur- gent de donar una resposta real, e cient i consensuada al problema de l’habitatge a la nostra ciutat i al con- junt del país1 . En de nitiva, la crisi de l’habitatge s’ha convertit en un conjunt de con ictes complexos que requereixen sempre solucions complexes.

La devaluació social provocada intencionadament per les reformes laborals de 2010 i 2012 ha provocat una precarització fonamentada en la rebaixa salarial contra la que s’han organitzat 3 Vagues Generals. Aquesta si- tuació ha derivat a la pèrdua real d’accés a la concreció del dret a l’habitatge, adobada per la inoperància polí- tica, i d’altres drets socials de ciutadania. Tanmateix la mobilització social, de la ciutadania, dels treballadors i les treballadores ha estat constant en la defensa dels seus interessos. La relació entre salaris i possibilitat d’accés a un habitatge és directe i ens cal la visualit- zació clara de la millora obligatòria de la distribució de la renda mitjançant la generalització del treball de qualitat.

Des de la societat civil, els sindicats de classe, les enti- tats, els grups polítics i les institucions ens hem d’em- plaçar a assumir la reivindicació del DRET a l’HABITATGE, perquè deixi de ser considerat una mercaderia i es comenci a valorar la necessitat de la construcció d’un sector públic de l’Habitatge, tal i com ho hem fet amb l’Educació i la Sanitat.