Aquesta setmana hem conegut que la justícia ha citat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau -així com a les regidores Lucía Martín i Marc Serra i la treballadora responsable de la unitat antidesnonaments- a declarar el proper mes de març com a investigades per haver multat el fons Vauras Investment, propietària del Bloc Llavors, un edifici de pisos situat al barri del Poble Sec que el 2017 va ser ocupat per diverses famílies vulnerables que van ser desnonades el 2020. Les investigades no van fer res més que aplicar el que estableix la Llei 24/2015, que es va aprovar al Parlament de Catalunya ara fa vuit anys amb la intenció de posar remei a la xacra dels desnonaments i evitar que Catalunya segueixi encapçalant les llistes de llançaments a tot l’Estat. 

La llei antidesnonaments catalana en aquell moment -ja que estava en vigor el Decret 17/2019-, obligava als grans tenidors d’habitatge -com Vauras Investment- a oferir un contracte de lloguer social a aquelles famílies que acreditessin vulnerabilitat econòmica abans de desnonar-les. Aquest era el cas del Bloc Llavors: les 7 famílies ocupants comptaven amb un informe de vulnerabilitat. Els desnonaments no es van aturar i, davant l’incompliment de la Llei 24/2015, l’Ajuntament va fer el que li corresponia: va notificar i va imposar 5 multes -una per cada lloguer social sense oferir- per import 417.000€ a Vauras Investment, que ha respost amb una querella. 

Ens preocupa el fet insòlit que un fons voltor tingui la capacitat d’utilitzar els tribunals per incomplir lleis amb impunitat i esquivar aquelles obligacions que perjudiquen els seus interessos. El cas de Vauras contra l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona és un exemple clar de lawfare, és a dir, de l’ús -i abús- de la justícia per fer guerra política contra aquelles decisions -fruit de la sobirania popular, recordem- que d’alguna manera limiten els beneficis d’un capital que s’està enriquint a costa d’un dret bàsic, és a dir, a un habitatge digne i adequat. 

Vauras investment sap que és molt possible que aquesta querella no prosperi, però de moment ja ha aconseguit que la justícia obligui el consistori a retirar les multes, tot plegat amb la idea de condicionar el compromís de l’Ajuntament a l’hora de fer complir una llei antidesnonaments que ha demostrat la seva capacitat per resoldre els problemes de moltíssimes famílies que el sistema havia deixat abandonades. Aquesta reacció per part de Vauras indica el que ja fa temps que sabem: que la Llei 24/2015 funciona, i precisament per això que la única alternativa que els queda als grans tenidors és intentar atemorir a l’Administració perquè eviti aplicar-la.

És imperatiu que des de tots els estaments socials i institucionals -i judicials- rebutgem el lawfare i exigim que qualsevol disputa d’interessos es faci de manera política, és a dir, amb projectes i mobilitzacions, sense tergiversar el sentit de les normes jurídiques que no és altre que el de fer efectives les decisions democràtiques i la garantia dels drets, especialment aquells més amenaçats pels interessos d’uns pocs com ho és, des de fa massa temps, el dret a un habitatge digne.