L'informe coordinat per FIAN Internacional, en el qual han contribuït les organitzacions de la Global Network for the Right to Food and Nutrition [Xarxa Mundial pel Dret a l'Alimentació i la Nutrició] - de la qual participa l'Observatori DESC -, pivota en dues claus; les vulnerabilitats de la indústria transnacional de l'aliment enfront de la capacitat de resiliència dels circuits de producció i proveïment de petita escala. Així mateix, observa impactes severs i conseqüències similars per sectors informals, dones i infància en diferents regions.

Les mesures de limitació de la mobilitat han empès a milions de persones a abandonar la tasca amb la qual aconseguien el seu ingrés diari. Jornalers, venedors ambulants o mercats informals que poden arribar a suposar fins a un 70% de l'abastament alimentari en algunes regions africanes s'han vist exclosos d'aquesta possibilitat.

L'informe evidencia la cada vegada major distància entre les conclusions dels organismes humanitaris i de l'acadèmia amb el Comitè de Seguretat Alimentària Mundial (CSA) de les Nacions Unides. Les cimeres internacionals acaben concloent en projectes que afavoreixen la consolidació d'un mercat global de l'alimentació. El Mecanisme de la Societat Civil i dels Pobles Indígenes (MSC) ha exercit el seu oposició en l'elaboració de resolucions de directrius de CSA i denuncia que la pèrdua de territoris per les poblacions indígenes fa impossible l'agricultura tradicional.

Amb aquests 161 milions de persones empeses a la fam l'últim any, avui hi ha al món, aproximadament 811 milions d'éssers humans en situació de fam.

Resiliència: la petita escala i l'organització social

Les cadenes de subministraments internacionals són extremadament vulnerables i generen, segons l'informe, destrucció d'ecosistemes, pèrdua de biodiversitat i desigualtats evidents. La COVID-19, a més, posa de rellevància el perill de les malalties d'origen zoològic, el major causant és la ramaderia intensiva.

Per contra, els mercats de petita escala, l'agricultura i ramaderia d'àmbit local, el cooperativisme i l'organització social han demostrat ser resilients. La necessitat d'aliment i treball va fomentar explosions d'organització ciutadana que, a diferent grau de desobediència, van aconseguir donar sortida a les precàries situacions que es repetien al llarg de la planeta.

Quan bona part de el tràfic de mercaderies estava aturat, van ser les iniciatives locals de producció i consum les que van arribar a satisfer les necessitats de les poblacions. En ciutats com Barcelona i Madrid, l'organització als barris de menjadors socials segueix, encara avui, sent clau per enfrontar l'alt nombre de persones que veuen impossible complir amb el seu dret a l'alimentació.

Font: LaMarea 08/05/2020.

Una pressió (més) sobre les espatlles de les dones

Aquesta crisi sanitària ha multiplicat la urgència de cures, tasca tradicionalment assignada a el rol femení i que, com adverteix l'informe, ha portat a milions de dones a tot el món a relegar el seu treball a l'àmbit domèstic. La conseqüència directa és una pèrdua d'ingrés que limita la seva autonomia i que s'agreuja a l'suposar una menor capacitat per servir el plat a taula, tasca que segueix recaient principalment en elles.

En paral·lel, el món ha viscut un dramàtic augment de la violència de gènere, com també apunta l'informe. La situació de dependència econòmica i l'enclaustrament han generat índexs de violència extraordinàriament alts.

En algunes regions camperoles les dones no disposen de propietat sobre la terra que treballen. Les diferències legislatives que prioritzen els homes han suposat un escull extra perquè aquestes poguessin accedir al seu treball.