Teniu en les vostres mans el nostre tercer Anuari de Drets Socials. En l’època del consum immediat, de l’instant, d’allò efímer, donar continuïtat a un “producte” esdevé rara avis. Però nosaltres entenem que val la pena, doncs aquesta publicació expressa precisament la vigència d’un compromís en la defensa de necessitats col·lectives amenaçades. Es tracta d’un compromís que ens porta a mantenir l’embat davant interessos, i polítiques còmplices o, en tot  cas, insuficients, de naturalesa extractiva i desposseïdora dels béns comuns, siguin aquests naturals o socials, si és que aquesta distinció segueix tenint algun sentit. 

El nostre objectiu passa per recollir continguts que, tot i que puguin variar any rere any, permetin anar dibuixant un camí de lluites, reivindicacions, avenços i bloquejos en l’àmbit dels drets econòmics, socials, culturals i... ambientals. Efectivament, l’any 2023, vam aprofitar la celebració del 25è aniversari de la creació de l’Observatori, per actualitzar els nostres estatuts i, al mateix temps, per incorporar formalment l’atenció específica als drets  ambientals, sumant la lletra “a” al final del nostre nom, esdevenint així l’Observatori DESCA. Ens definim ara com a Observatori dels drets socials i la justícia ecològica, en un moment en el que el desafiament de l’adaptació col·lectiva al nou règim climàtic impacta ja en el conjunt de drets, en la seva globalitat. La cura per la vida, en minúscules i en majúscules, com a principal i ineludible tasca.

Enguany hem decidit mantenir l’atenció sobre el dret d’habitatge i els drets ambientals, amb la idea de poder oferir seguiment i contrast. Com a novetats, l’anuari compta amb col·laboracions externes que ens ofereixen reflexions sobre  dues qüestions que considerem cabdals en la defensa dels drets, especialment pel que fa a les persones més vulnerabilitzades. Ens referim al dret al padró, pel qual comptem amb l’anàlisi de la Laia Costa, advocada i activista jurídica i social, i el dret a les cures, a partir de les reflexions de la Sílvia Bofill, professora d’antropologia de la Universitat de Barcelona. A ambdues agraïm molt especialment la seva col·laboració.

En relació amb el dret a un habitatge digne i segur, constatem que, malauradament, aquest ha de seguir constituint un dels principals àmbits de treball d’aquest Observatori. No podem dir que no s’hagin produït importants moviments, però resulten encara insuficients com per esquerdar la fortalesa d’un bloc d’interessos econòmics solidificats després de dècades de construcció conscient d’un model mercantilitzat i especulatiu. L’any 2023 és l’any, atenció, després de 45 anys de la seva constitucionalització, de la primera llei estatal sobre el dret a l’habitatge. Ens hi referim, juntament amb una anàlisi d’altres aspectes rellevants en la matèria, amb una atenció especial sobre la situació a Catalunya. En matèria de drets ambientals i justícia ecològica, podríem dir que l’any 2023 ha impactat, finalment, en aquella part de la població que encara no volia despertar del somni (malson, en realitat) del creixement sostingut (en ocasions vestit de desenvolupament sostenible). Les dades, fruit d’una acumulació històrica però especialment evidents, i sentides, al llarg de 2023, ens parlen d’una situació mai viscuda abans i que reclama accions profundes, radicals i immediates que transformin un model econòmic suïcida. Repassem aquestes dades, però també el conjunt de mesures i polítiques adreçades a la mitigació i l’adaptació, així com les formes de mobilització social que han de constituir, sens dubte, cabdals per afrontar col·lectivament, combatent la injustícia climàtica, repartint de manera equitativa el pes, els efectes, assenyalant responsables i exigint i practicant respostes.