"Espanya hauria d'avançar en matèria de drets socials, garantir millor les llibertats de reunió i expressió i protegir els drets humans de refugiades, cercadores d'asil i migrants", així de contundent s'ha expressat Dunja Mijatovic, Comissària de Drets Humans al Consell d'Europa, en una primera valoració després de reunir-se amb diverses entitats socials de l'Estat en un procés de recollir informació que culminarà en un informe que es publicarà el proper mes de gener.

Els Drets Humans a Espanya, a exàmen

La Comissària està valorant diversos àmbits, des de la protecció de la llibertat d'expressió fins a la sanitat. En el cas de l'habitatge ha valorat l'emergència habitacional actual: "l'habitatge no hauria de ser considerat un luxe que només estigui a l'abast d'algunes persones. L'accés a una llar digna és un dret humà clau en l'articulació i exercici de la resta de drets", va destacar. Problemes de llarg recorregut, com el minúscul parc públic d'habitatge conseqüència de la manca d'inversió, els alts preus dels lloguers, els desnonaments i els increments del sensellarisme, assegura Mijatovic, han de ser adreçats urgentment: "La suspensió temporal dels desnonaments de famílies vulnerables per la covid-19 ha d'extendre's fins que es trobi una alternativa habitacional per a totes aquelles persones que ho necessitin. Així mateix, la Comissària urgeix al govern espanyol que aprovi la Llei d'Habitatge - impulsada des de diferents col·lectius, entre ells l'Observatori DESC- ja que és la clau per donar resposta a alguns dels problemes mencionats.

Per altra banda, la Comissària ha destacat la necessitat de reforçar l'accés a una sanitat pública i de qualitat arreu del territori. Ha notat que les diferències entre Comunitats Autònomes són particularment notables en la provisió de serveis mèdics de qualitat, entre altres raons per la predominància de les clíniques privades en algunes regions. "El finançament insuficient es nota principalment en l'Atenció Primària. En molts indrets el personal mèdic està esgotat i superat. Les condicions de treball també són un assumpte a abordar, sobretot perquè el sector de la salut abusa dels contractes de curta durada", ha sentenciat. L'alta mortalitat en les residències de gent gran durant la crisi de la covid-19 en algunes Comunitats Autònomes ha de ser investigada i ha de comptar amb la participació de les famílies de les víctimes. La Comissària ha vist amb bons ulls la iniciativa de les autoritats de reformar el sistema de salut per a les persones grans i espera que les noves mesures es basin en una atenció integral, que englobi aspectes socials i de salut, i que assegurin el respecte a la dignitat, l'autonomia i la independència d'aquestes persones.

En relació als drets sexuals i reproductius, Mijatovic destaca que "Espanya està prenent mesures importants per millorar els drets i la salut sexual i reproductiva de dones i nenes. És important que s'asseguri que al diferències entre CCAA no impedeixin la seva aplicació. Permetre l'accés a l'avortament, entre d'altres, a joves de 16 anys és un bon començament. Així mateix insisteix en que la nova llei ha de reforçar l'educació sexual a les escoles, expandir l'accés a mètodes moderns anticonceptius i regular les diferents formes de violència obstètrica durant l'embaràs i el part, posant el consentiment informat de les dones al centre.

Així mateix la Comissària s'ha preocupat perquè la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada el 2015 segueix tenint efectes negatius en l'exercici de les llibertats d'expressió i manifestació, especialment per a persones defensores de drets i periodistes, creant un clima repressiu en la societat. La imprecisió en la redacció d'aquesta llei dona ampli marge a les forces de seguretat per imposar sancions i això permet aplicar-la de forma arbitrària i desproporcionada. "No hi ha seguretat real sense drets humans. La millor manera d'assegurar la seguretat de la ciutadania és protegir i garantir els drets humans de totes les persones, inclosos els drets relatius a la llibertat d'expressió i reunió", ha destacat la Comissària, afegint que la revisió que es va fer de la Llei Mordassa el 2015 hauria d'aprofitar-se per fer que la llei espanyola segueixi els estàndards europeus i internacionals. Així mateix, la Comissària ha expressat preocupació per les acusacions d'ús desproporcionat de la força per part de membres dels cossos policials, l'ús il·legítim del material antidisturbis i la manca d'identificadors numèrics dels agents, especialment durant les manifestacions. Totes les acusacions d'abús policial han de ser investigats i portats als tribunals. A més, el sistema de control sobre els cossos policials ha de revisar-se i adequar-se, així com el mecanisme d'imposició de sancions i mesures coercitives. 

Pel que fa als drets humans de les persones refugiades. sol·licitants d'asil i migrants, la Comissària celebra les mesures adoptades per a la protecció i l'acollida de les persones que fugen de la guerra a Ucraïna. També s'han fet mesures per millorar les condicions d'acollida a les Illes Canàries i s'han destinat més fons per garantir una protecció i acollida adequada dels i les menors no acompanyats. No obstant això, l'accés als drets i la protecció varia significativament a tot el país i continua sent molt difícil accedir per a molts refugiats i sol·licitants d'asil. Els problemes inclouen llargs períodes d'espera per accedir al procediment d'asil, retards en la identificació de vulnerabilitats especials i obstacles per accedir als drets socials, inclosos l'habitatge i la salut.

A partir de les conclusions de les seves converses a Madrid i Melilla, Mijatovic conclou que no hi ha un accés real i efectiu a l'asil a la frontera entre Nador, al Marroc, i Melilla. “A la pràctica, sembla que no hi ha cap altra manera d'entrar a Melilla i buscar protecció a les autoritats competents que no sigui nedant o saltant la tanca, arriscant la vida. Aquesta situació s'ha d'abordar de manera integral per garantir que les persones que necessiten protecció puguin accedir al territori per vies legals i segures”. A més, per garantir un enfocament compatible amb els drets humans, és essencial la cooperació amb l'ACNUR i les organitzacions rellevants de la societat civil que treballen en la protecció dels refugiats i els sol·licitants d'asil.

Pel que fa als fets en el context de l'intent de creuament de la frontera entre Nador i Melilla el 24 de juny de 2022, on almenys 23 persones van morir i moltes d'altres van resultar ferides, la Comissària va felicitar l'obertura d'investigacions per part de la Fiscalia General i del Síndic de Greuges. subratllant la importància de la rendició de comptes plena i eficaç dels responsables de qualsevol violació dels drets humans. Mijatovic va mostrar preocupada per les conclusions preliminars del Defensor del Poble espanyol, que constata que aquell dia 470 persones van ser retornades al Marroc sense mediar cap tràmit legal. "Tot i que tots els estats tenen dret a controlar les seves fronteres i a participar en la cooperació amb altres estats per fer-ho, això s'ha de fer en el ple compliment de tots els estàndards internacionals de drets humans aplicables", ha dit. Espanya, com altres estats membres del Consell d'Europa, no hauria de contribuir directament o indirectament a les violacions dels drets humans mitjançant les mesures adoptades per implementar la seva cooperació migratòria amb tercers països. La situació a les fronteres entre el Marroc i Espanya demostra una vegada més la necessitat urgent de millorar les mesures de responsabilitat i solidaritat entre els estats membres del Consell d'Europa.

“Espanya ha fet importants esforços per avançar en la protecció dels drets socials en els darrers anys. Les reformes legislatives crucials, actualment pendents al Parlament, ofereixen una oportunitat per alinear la legislació espanyola amb els estàndards internacionals i europeus de drets humans, inclòs en l'àmbit de les llibertats d'expressió i reunió, i s'han d'adoptar sense demora. No obstant això, queda molt per fer per garantir l'accés als drets dels més vulnerables i protegir els drets dels refugiats, les sol·licitants d'asil i els migrants", ha afirmat avui la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatović, després d'una visita a Espanya del 21 d'octubre. al 25 de novembre.

Tot i que la comissària celebra la ratificació de la Carta Social Europea revisada i el seu mecanisme de denúncies col·lectives l'any 2021, ha subratllat que per abordar les desigualtats en l'accés als drets socials a tot Espanya, les autoritats haurien d'assignar els recursos de manera transparent i sostenible i adoptar estàndards comuns per garantir, en col·laboració estreta amb totes les autoritats competents a nivell central i local, per tal de satisfer les necessitats específiques dels més vulnerables. “La participació ciutadana en la presa de decisions és fonamental per dissenyar polítiques socials d'acord amb les necessitats de la societat. Les organitzacions de la societat civil han de ser consultades i implicades de manera proactiva en totes les etapes", conclou.

Durant la seva visita, la comissària es va reunir amb la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Meritxell Batet Lamaña, la ministra de Justícia, Pilar Llop Cuenca; el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Jose Luis Escrivá Belmonte; i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares Bueno. També s'ha reunit amb la secretària d'Estat de Salut, Silvia Calzon Fernández; la secretària d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez; el secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Pérez; la secretària d'Estat de l'Agenda 2030, Lilith Verstrynge, i el secretari d'Estat de la Unió Europea, Pascual Ignacio Navarro Ríos. A Melilla s'ha reunit amb la delegada del Govern, Sabrina Moh; el president de l'Ajuntament, Eduardo de Castro; i alts càrrecs de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. També ha visitat el perímetre fronterer, inclòs el pas de Beni Enzar i Barrio Chino, així com l'Oficina d'Asil i Refugiats, el Centre d'Infants Migrants no acompanyats La Purísima i el Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI). El comissari també es va reunir amb el Defensor del Pueblo. També va mantenir reunions amb la societat civil i organitzacions internacionals.

A continutació podeu trobar l'informe en termes de Justiciabilitat en Drets Humans que hem fet des de l'Observatori DESC i que ja està en mans de la Comissària (en català i anglès).