Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsen la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
La Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els drets humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior s’ha registrat al Parlament de Catalunya amb el suport de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns. El Parlament ja s’ha posicionat fins a tres vegades a favor de la creació d’aquest Centre amb diferents resolucions des de l'any 2016
Barcelona, 5 de juliol de 2021.- Nou acord polític de la societat civil per tirar endavant una proposta legislativa pionera al món. Avui s’ha registrat al Parlament de Catalunya la Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans, amb el suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat - Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d'entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme pioner.
A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.
El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l'exterior. En aquest sentit, el President de l'Observatori DESC, Marco Aparicio, també portaveu del Grup, ha assenyalat que “el Centre català d'Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d'aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l'instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d'acció exterior i de cooperació internacional.
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat - CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris - UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.