Després d’una ronda de trobades amb els grups municipals la moció presentada té el suport d'ERC, Barcelona en Comú, PSC i Junts, per la seva banda Barcelona pel canvi, Ciutadans i PP no la recolzaran.

Des de les entitats portem anys exigint canvis legislatius que garanteixen el dret a l'habitatge a la ciutadania. Durant aquest temps les entitats socials hem demostrat que les demandes del carrer poden ser portades a les institucions i aprovar-se, canvis legals importants que serien impensables sense moviments socials que hem impulsat les mesures.

És palés que la nostra ciutat té mancances en polítiques d’habitatge. Des de la ciutadania veiem com tenim una oportunitat de legislar a nivell estatal posant per endavant la cura de les veïnes i veïns de les ciutats d’arreu del territori espanyol i legislar per deixar enrere la corba dels desnonaments que fa tants anys que ens acompanyen.

Des de les entitats tenim clar que cal la implicació de totes i anar a una per poder fer arribar la nostra veu al Govern de l’estat i que en la Llei pel Dret a l'Habitatge que s’està elaborant incorpori les demandes d'afectades i societat civil, que afecten a la dignitat de les persones i als Drets Humans.

Avui volem fer arribar al Govern de l’Estat que escolti a la ciutadania i incorpori les mesures que poden deixar enrere els desnonaments.

A continuació compartim el text íntegre de la moció:

Proposta de moció municipal de suport a la Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l'habitatge

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Govern està preparant l'anomenada Llei pel Dret a l'Habitatge. L'esborrany entrarà en el Consell de Ministres de manera imminent i es remetrà immediatament al Congrés per al seu debat i aprovació. Després de 42 anys d'absoluta vulneració d'aquest dret humà, considerem que la nova Llei ha de protegir i garantir de manera efectiva el dret a l'habitatge a tot el territori. I en aquest sentit ha de suposar un avenç històric en la cobertura d'aquest dret fonamental.

La crisi habitacional és innegable: més de 32.000 persones patint sense llar; 12 milions de persones en risc d'exclusió social; més d'1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020, molts agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus, sense importar que hi hagués menors o persones grans dependents.

A l’Estat espanyol, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d'habitatge i subministraments bàsics; i altres milers de llars joves ni tan sols poden constituir-se. De fet, únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s'ha emancipat per les enormes dificultats per accedir i mantenir un habitatge estable.

En Espanya els habitatges socials representen un 2,5% del parc d'habitatges principals, res a veure amb els percentatges d'alguns països europeus del nostre entorn (Països Baixos 30%, Àustria 24%, Regne Unit 17,6%, França 16,8%).

La majoria social porta massa anys suportant als que posen els seus beneficis privats per sobre de la vida i la salut de milions de persones. És el moment que les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat i compleixin amb el seu deure de protegir i garantir un dret humà que és bàsic per assegurar la integritat física, la dignitat, l'accés a altres drets fonamentals i el desenvolupament personal que totes ens mereixem.

Per tot l'anteriorment exposat, proposem que s'acordi en el ple municipal l'adopció del següent ACORD:

Donar suport a la Iniciativa ciutadana per una llei que garanteixi el dret a l'habitatge, incloent-hi, com a mínim, les següents 8 mesures d'aplicació directa a tot el territori:

1. La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.

2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d'habitatge digne i adequat, així com l'obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.

3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d'habitatges en vint anys, plantant cara a l'emergència habitacional de forma prioritària.

4. Impulsar mesures legislatives a escala estatal per adequar el preu dels lloguers als salaris de la població. Modificació de la llei d'arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt de país.

5. Garantir els subministraments bàsics d'aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions, per evitar la bretxa digital com a part d'un habitatge digne.

6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.

7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d'habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal. Assignació d'una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.

8. Participació activa de la població en tota la política d'habitatge i urbanisme.

És imprescindible que la Llei pel Dret a l'Habitatge incorpori aquestes demandes d'afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i els Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment d'una vegada al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Finalment, com el pròxim dia 9 d'agost finalitza l'actual decret de desnonaments que protegeix casos de famílies vulnerables, gràcies al qual s'han pogut paralitzar el 80% dels desnonaments a Barcelona durant aquest estat de pandèmia, considerant que a partir d'aquesta data s'iniciaran procediments que implicaran una explosió de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, exigim l'ampliació de l'actual moratòria dels desnonaments fins a l'aprovació de la Llei d'Habitatge que els eviti definitivament.