Un desnonament amb persones malaltes, gent gran o menors, un desnonament sense alternativa habitacional, és una actuació judicial que vulnera els drets fonamentals de les persones. Només a la ciutat de Barcelona, patim dotzenes de desnonaments com aquests cada setmana. Per això, des de fa anys que els barris s’organitzen per evitar aquestes vulneracions dels drets humans. De fet, l’organització veïnal ha estat el major exemple de resistència pacífica davant d’una crisi econòmica, social i política que no ha tingut cap mena de sensibilitat cap als més vulnerables. Hem detectat els darrers mesos una crescuda de desnonaments que es dicten sense determinar una data i una hora fixa, tot acordant un període ampli de dies en els quals es pot produir l’expulsió de la família del seu habitatge, són els anomenats desnonaments oberts. Es tracta d’un abús sobre una situació injusta ja de base.

Si cal determinar la data no és per un caprici del legislador, sinó que respon a la necessitat d’evitar més sofriment a les persones afectades pels desnonaments. Les víctimes d’aquesta nova modalitat de desnonaments pateixen la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint llar. Moltes decideixen, preses de la por i l’ansietat, tancar-se a casa i esperar que la comitiva judicial desvetlli el moment de fer efectiu el desnonament. No només és un problema de drets humans, també és un problema de salut social. Alhora facilita que el desnonament s’executi amb pràctica impossibilitat d’aturar-lo a la porta quan la persona no té una solució habitacional digna, no han participat serveis socials o no es tenen en compte els drets dels menors. Per tant faciliten els desnonaments que vulneren els drets fonamentals de les persones.

Aquests desnonaments oberts incompleixen la legalitat, donat que la possibilitat de fixar desnonaments en dates obertes no es troba recollida a cap norma. Tot el contrari, la Llei d’Enjudiciament Civil estableix la necessitat que es fixi data o data i hora determinada per realitzar el desnonament. Així es recull a tots els articles que regulen els llançaments (articles 21, 437, 440, 447, 549 i 704 de la LEC) i per això entenem que les resolucions que fixen els desnonaments oberts vulneren el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, així com el dret a la inviolabilitat del domicili.

Malgrat la claredat de la llei, som testimonis d’un increment en l’exercici d’aquesta pràctica arbitrària dels tribunals que neix per accelerar els desnonaments i boicotejar la desobediència civil. Per altra banda, hem estat testimonis de membres de diferents comitives judicials recomanant als procuradors de la propietat que sol·licitin expressament el proper llançament amb una data oberta, extralimitant-se d’aquesta forma de les seves funcions. Per això, des dels diferents col·lectius, moviments veïnals i organitzacions demanem als responsables de l’administració de justícia i als responsables polítics que no es produeixin més desnonaments en obert.
Per tot això, iniciem una campanya de denúncia pública d’aquests fets, demanant el suport explícit al manifest i amb la participació i mobilització ciutadana necessària per acabar amb aquesta pràctica inhumana. No descansarem fins que no es produeixi un sol desnonament més amb data oberta a la nostra ciutat. Des de la ciutadania, diem prou als desnonaments oberts!