Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica
Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”
Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministres bàsics.
La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial, per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.
Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L'informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.
Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments
bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.
Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i en base als resultats observats en aquest informe es recomana:
- Treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
- Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
- Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
- Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.
Aquest estudi posa en evidencia la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.
Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.
Multimedia
