Conjuntament amb la plataforma Aigua és Vida, la Plataforma de l’Aigua de Terrassa, Enginyeria Sense Fronteres i Entrepobles, dissabte 27 d’octubre va, celebrar una taula rodona que ava abordar des de diferents dimensions les problemàtiques que una gestió mercantilitzada dels drets socials i les béns comuns comporta per a l’exercici universal i efectiu d’aquests. La taula duia per títol «Quan el mercat explota els béns comuns: el cas de l’aigua». Un bé comú, l’aigua, en disputa i debat a Catalunya, i per tant en constant actualitat. Justament un dia abans del debat, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona donava llum verda a la multiconsulta que vol sotmetre a consulta ciutadana la decisió de remunicipalitzar l’aigua a al capital catalana. I la mateixa tarda del debat a la FESC, el moviment per l’aigua pública va convocar milers de persones a Igualada en el marc de la defensa de la remunicipalització del servei d’abastament d’aigua a la comarca de l’Anoia.

L'obligació de l'Estat de garantir drets socials per la via constitucional, a debat

La taula rodona va comptar amb diverses intervencions. La primera, a càrrec de Quim Arrufat de l’Observatori DESC, va repassar la viabilitat de protegir constitucionalment l’accés a drets socials i a béns comuns com l’aigua. La ponència mirava d’explicar per què hi ha drets constitucionals de primer nivell, i altres com eld ret a l’habitatge o al treball, de segon, per explicar que la sola inclusió al text constitucional d’un dret social no és garantia d’implementació efectiva d’aquest dret, sinó que sovint represneta una orientació moral per a l’Estat que queda fixat a títol recordatori en el text, però sense efectes concrets. El cas d’Eslovènia, que recentment ha constitucionalitzat el dret a l’aigua, servia per explicar també que obligar l’estat a garantir, protegir i abastir univeraslament la població d’un dret social guarda estreta relació en la distància existent entre la constitució material d’un estat i la constitució formal. És a dir, en el grau d’existència (realment existent, material) en mans (o a l’abast) de l’estat de la infrastructura, propietat i recursos necessaris per a garantir-lo. Eslovènia s’assegura la propietat i gestió pública dels recursos hídrics perquè els té a l’abast, i tem que en els propers anys el país sigui objecte de desig de grans multinacionals de l’aigua. En conclusió, la intervenció de Quim Arrufat reclamava una mobilització social i institucional presistent per recuperar municipi a municipi la gestió pública de l’aigua (avenç material), que donés possibilitats d’èxit a una eventual constitucionalització de la propietat i gestió pública d’aquest dret social (l’accés universal a l’aigua) que forçes l’Estat a assumir-ne el control i la seva gestió racional com a bé comú. Tanmateix, com es va assenyalar des del públic, la intervenció no va fer referència a models de cooperativització del servei d’aigua municipal que donessin el control últim del servei als i les veïnes i impedissin a futurs governs, segons color polític, tornar a licitar el servei a multinaconals.

L'economia de fragmentació i subcontractació de serveis, problema per als drets socials

Ernest Gutiérrez, també de l’Observatori DESC, va abordar la qüestió des de l’òptica del model econòmic neoliberal i la vulneració de drets laborals, alertant que la dinàmica principal del model és la concentració de capital per dalt i la fragmentació del model productiu per baix. Un marc econòmic que promou la concepció que els processos només són importants en els seus resultats, sense que importi què transcorre en la 2caixa negra» del com s’aconsegueixen els resultats. Fruit d’això, es menyspreen les condicions laborals, socials, humanes de producció del servei o producte, qüestió que específicament en la provisió de serveis públics és especialment irresponsable i autodestructuva en el mig i llarg termini. Rendició de comptes en els serveis públicsa orientada a resultats on s’ignora deliberadament les inversions de manteniment en el servei, la informació tècnica veraç del mateix, la capacitat de l’administració de manetnir el know-how, salaris i jornades laborals precàries que devaluen els ingressos de l’Estat que paga aquells serveis i, en general, pèrdua de control sobre la gestió del servei i deteriorament de la caapcitat de l’administració de mantenir el seu caràcter universal de dret social. Paral·lelament, la privatització de la gestió de serveis públics que administren drets socials reforça oligopolis que es lucren de la necessitat social, mercats captius que desatenen els drets socials i fan diners sense competència, portes giratòries entre el poder públic que fixa contractes i tarifes, i poder econòmic que viu de contractes i tarifes, i un llarg etcètera d’elements que van ubicant els drets socials en el terreny de la conveniència de mercat, més que no pas en el de l’obligatorietat d’atenció pública que requereixen.

Terrassa recupera la gestió de l'aigua, amb un model de transparència i control democràtic

Finalment, Edurne Bagué, de la Plataforma de l’Aigua de Terrassa, va explicar la lluita d’aquesta ciutat per recuperar aquest servei públic de les mans d’una empresa local privada, MINA, que té com a major accionaista Agbar, al seu torn propietat de la multinacional Suez, una dels tres gegants privats de l’aigua a nivell mundial, en un mercat oligopolístic que té un alt integrés en intervenir en decisions polítiques atès que normalment depén de decisions públiques tant l’adquisició de serveis d’aigua, com les tarifes a què s’obliga la població per accedir-hi. En el cas de Terrassa, la mobilització del poder econòmic per fixar la posició del consistori va ser notable en actes públics i inversió publicitària, fins arribar a provocar la dimissió de l’alcalde Jordi Ballart, que va deixar el partit (PSC) denunciant la submissió d’aquest als desitjos de les multinacionals. Finalment es va subratllar la creació a Terrassa de dues institucions públiques per gestionar el nou servei d’aigua finalment traspassat a mans públiques: l’EPEL que cobreix el servei d’abastament, però també l’Observatori de l’Aigua que vetllarà per la transparència i la participació democràtica en la seva gestió.