Article de Gerardo Pisarello i Jaume Asens, juristes i membres de l'Observatori publicat a Sin Permiso, 25-12-2010

En acabar el 2010, tot indica que la Unió Europea ha abdicat de la tasca de construir un projecte social i democràtic a escala continental per convertir-se en la més aferrissada adversària. L'eix Berlín-París-Londres està aconseguint imposar llur pretensió de consolidar un mecanisme de rescat financer condicionat a l'acceptació de polítiques d'"austeritat" i de congelar fins l'any 2020 un pressupost comunitari no major de l'1% del PIB dels Estats membres. Aquestes mesures només poden comportar l'aprofundiment d'un camí de servitud molt diferent al fantasiejat per Friedrich Hayek. Com a mínim, per als països situats a la perifèria de l'actual UE, que es veurien constrets a aplicar una sèrie de polítiques suïcides per a la seva pròpia recuperació interna, sota pena de perdre els fons comunitaris i, arribat el cas, el seu dret de vot en les institucions europees.

Artícle complert (en castellà)