Presentem les al·legacions a un Pla d'Allotjaments Turístic necessari i deficient
Fa ara 4 anys que es va aprovar el primer pla que limitava els allotjaments turístics al conjunt de la ciutat de Barcelona. Va ser una resposta a la denúncia i la lluita contra la proliferació d’hotels, pisos turístics, hostals i residències d’estudiants que històricament han provocat a la ciutat expulsió de veïnes per substitució directa d’usos, per l’encariment dels preus d’habitatge derivat i pel seguit d’impactes que el tot el procés de turistització suposa a la vida quotidiana.
Tornem a fer al·legacions a un PEUAT de nou necessari i deficient. No té sentit que es pugui obrir més allotjaments turístics a Barcelona. N’hi ha més dels que podem suportar, estiguin plens o buits. De totes dues maneres resulten cruels en una ciutat amb desnonaments cada dia i una quantitat creixent de persones sense llar.
Lamentablement, el PEUAT no torna l’ús residencial als immobles sostrets al parc d’habitatge i convertits en hotels, pisos turístics i residències. Ni tan sols elimina la possibilitat d’obrir-ne de nous, quan necessitem que sigui tan restrictiu com sigui possible, impedint qualsevol nova plaça d’allotjament turístic.
Així, les al·legacions que avui presentem persegueixen un pla més restrictiu, concretament que les zones 1 i 2 passin a ser de decreixement, i la 3 i la 4 de creixement zero, i que l’Ajuntament enllesteixi amb urgència l’ordenança sobre HUTs que té pendent des de fa anys.
Igualment, cal una altra ordenança sobre les mal anomenades llars compartides, en realitat habitacions en lloguer per dies, perquè, tot i que aquest PEUAT les prohibeix, i així ha de ser, cal una normativa de fons altament restrictiva per si en algun moment el Pla cau o és modificat.
Més informació a la web de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
Multimèdia
