Llei pel Dret a l'habitatge, un any després

Fa poc més d'un any que la Llei pel Dret a l'Habitatge es va aprovar en ple context de crisi residencial. Quins efectes ha tingut al llarg d'aquests mesos? Quins dels seus mecanismes s'han implementat i quins no? 

L'Observatori DESCA fem una valoració de les mesures incloses en la Llei, que inclou a més la recent sentència del Tribunal Constitucional, que valida pràcticament la totalitat de la norma 

El 26 de maig de 2023 es va aprovar en el Congrés dels Diputats la Llei 12/2023 pel Dret a l'Habitatge, la primera llei que desenvolupa l'Article 47 de la Constitució en relació a l'obligació, per part dels poders públics, a garantir a un habitatge digne i adequat a la ciutadania. Aquesta llei arriba en un context en què els preus dels lloguers estan disparats en les principals ciutats de l'Estat, i la major part de la població no pot accedir a la compra d'un habitatge des de la crisi bancària de 2008. Tot això, sumat a un ínfim 2% de parc d'habitatge protegit, fa que la llarga absència d'una normativa que garantís el dret a la llar durant aquest temps hagi gestat una crisi habitacional sense precedents.

Donada la importància d'aquesta llei i els esforços que s'han destinat a la seva proposició i aprovació, des de l'Observatori DESCA hem fet una valoració sobre el desenvolupament de la Llei d'Habitatge un any després de la seva aprovació Quins efectes ha tingut al llarg d'aquests mesos? Quins dels seus mecanismes s'han implementat i quals no? Quins efectes ha tingut la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre el text? Tot això en un context en què coexisteixen dues realitats paral·leles. Mentre es critica a la Llei d'Habitatge pels seus efectes negatius sobre el mercat immobiliari i s'afirma que no s'aplicarà en les Comunitats Autònomes governades pel Partit Popular, la realitat és que les zones de mercat residencial tensionat tan sols s'han declarat a Catalunya des de març de 2024.