L'Observatori DESCA a la COP28
Gisela Torrents, tècnica de Justícia Climàtica, participarà com a observadora internacional a les negociacions de la cimera.
L'Observatori DESCA assistirà a les negociacions de la propera COP28que se celebrarà del 30 de novembre al 12 de desembre a Dubài (Emirats Àrabs) en un context de crisi climàtica i energètica on els països han de pactar futures estratègies per tal d'evitar el temut increment de +2,5ºC de temperatura global. Des de l'Observatori hi assistirem com a observadores internacionals de la mà de la Gisela Torrents, Tècnica de Justícia Climàtica i Drets Ambientals. L'any passat des de l'Observatori ens vam proposar fer una cobertura especial de la cimera a través d'una sèrie de vídeos explicatius a les xarxes socials -a més d'algunes intervencions a premsa- amb l'objectiu de donar a conèixer les negociacions al conjunt de la ciutadania i reivindicar-ne la seva utilitat. Enguany continuarem la nostra tasca divulgativa tant a xarxes socials com a mitjans, estigueu atentes als nostres canals i al hashtag #DESCAXCOP28!
El fons de Pèrdues i Danys, clau en les negociacions
Un altre punt calent de les negociacions enguany a la COP28 és la creació d'un fons monetari per compensar a aquells països que pateixin més els efectes del canvi climàtic (sequeres que malbaratin els conreus, inundacions, etc.). Aquest fons ja es va aprovar l'any passat després de molts anys de lluita dels països del Sud Global, però encara no s’ha definit la seva naturalesa ni com operarà. Un altre tema important durant la cimerà serà el mercat d’emissions, que és l’Article 6 de l’Acord de París però no s’ha arribat a tancar mai. A dia d'avui encara s'està discutint com hauria de ser aquest mercat d’emissions i hi ha molts punts on els països no s'acaben de posar d'acord. Destaca també el tema del balanç global: a l’Acord de París es va acordar que el 2020 cada país entregaria un informe de les Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDC, per les seves sigles en anglès) i a partir del 2023 es faria un balanç global cada cinc anys. I relacionat amb les NDCs hi ha el tema de la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), el gran tema de les COP, que bàsicament és el que cal abordar per mantenir-nos en l’escenari dels 1,5 ºC d’augment de la temperatura, que és el límit màxim de temperatura que els països van determinar com a objectiu durant l'Acord de París.
Una COP més polèmica de l'habitual
Enguany la COP està principalment caracteritzada per la polèmica que va aflorar a principis d'any amb l'elecció del President de la COP: Sultan Al-Jaber, ministre d’Indústria dels Emirats Àrabs Units i executiu en cap de l’empresa nacional de petroli d’Abu Dhabi. Si bé les COP es consideren un espai multilateral i les Nacions Unides no poden vetar cap país, és inevitable que les entitats internacionals, observadores, ONGs i grups de recerca arreu del món tinguin dubtes (quan no hi estan directament en contra) respecte la presidència. La principal raó és que presidir una COP no només és rol oficial i simbòlic; els presidents i presidentes són les persones que controlen com funciona el procés i tenen poder per fer anar les negociacions cap una banda o cap a una altra.