El litigi estratègic és una forma de denúncia de vulneracions de drets que busca aconseguir canvis estructurals, com ara noves lleis o polítiques públiques, més enllà del cas concret que es porta a tribunals. En les poques ocasions en què s’obté una sentència o resolució favorable, la seva implementació acostuma a resultar complicada i sovint la reparació és mínima. Això genera frustració i desgast, especialment en aquells casos en què s’han dedicat molts esforços a recollir dades i informació, fer campanya i acompanyar el cas de forma col·lectiva des de comunitats, moviments socials o organitzacions de drets humans.

Per tal d’abordar estratègies exitoses per a la implementació dels resultats del litigi estratègic, la Red DESC-ESCRnet i Amnistia Internacional van organitzar un seminari a Johannesburg, Sud-àfrica, titulat “Avançant en la implementació de decisions positives en DESCA”. Durant tres dies vam poder compartir diferents punts de vista entre regions (especialment, del sistema africà de drets humans, però també de l’europeu i l’interamericà). El debat entre moviments i comunitats indígenes d’una banda (com ara els pobles endorois i ogiez de Kenia, Abahlali Basemjondolo de Sud-àfrica o el poble Sarayaku d’Equador), i advocats i organitzacions de drets humans, especialment africanes (com ara Legal Resources Centre, Centre for Applied Legal Studies, Institute for Human Rights and Development in Africa o Women's Legal Centre) va ser molt fructífer. A més, s'hi van presentar casos de l'Índia i del Canadà. En el nostre cas, Irene Escorihuela, Directora de l’Observatori DESC i membre del grup de treball de litigi estratègic de la Red DESC- ESCRnet, va compartir algunes idees sobre el sistema europeu de drets humans i els múltiples casos de vulneració de dret a l’habitatge a Espanya que s’han portat al Comitè DESC de Nacions Unides.

A partir de casos concrets i experiències d’implementació en matèria de DESCA, es van compartir les següents reflexions:

- La implementació dels casos no és un fet puntual, sinó un llarg procés que cal començar a plantejar des de l’inici. Cal tenir recursos per a aquesta fase i dedicar-hi temps.

- És fonamental que el litigi estratègic formi part d’una estratègia conjunta de lluita de les comunitats i els moviments socials. Del contrari, la part d’implementació resultarà molt més complicada: cal tenir la força social necessària per a facilitar a l’Estat de complir amb la resolució o dictamen. Així mateix, cal garantir la seguretat dels líders de les comunitats que han presentat la queixa o demanda.

- Cal tenir molt clar quina part de l’Estat és responsable per implementar la resolució. Ens hem de dirigir al poder executiu? A quin Ministeri? Hem d’emplaçar el poder legislatiu per a un canvi legal? Cal introduir modificacions al poder judicial?

- És recomanable crear espais de trobada en format diàleg entre govern, víctimes, organitzacions socials i advocats pot ser una bona forma de caminar cap a una implementació més exitosa. Implicar algun membre del poder judicial o els comitès de drets humans també pot ser d’utilitat.

- Podria ser útil pensar en incorporar un pla d’implementació com a part de la reparació sol·licitada en la queixa, comunicació o demanda.

- És important facilitar la implementació a l’Estat al màxim, i per aquest motiu es recomana aportar dades, informació, pressupost que caldria per implementar o desgranar les àrees a càrrec de les diferents recomanacions d'implementació.

- De vegades els litigis estratègics tenen un impacte més enllà de la victòria del cas o no. Sovint, la incidència sobre la temàtica permet que hi hagi canvis i avenços en drets independentment del resultat final del litigi.

- S’ha de triar extremadament bé el cas emblemàtic que es vulgui portar a tribunals: des de l’inici s’ha de valorar si es podrà acompanyar correctament, tant a nivell jurídic com, sobretot, social i comunitari, no només durant el seu llarg procés judicial sinó també a posteriori per fer efectiva la implementació.

- En ocasions, perdre un cas pot també ser un revulsiu per a canvis socials: la indignació social pot donar lloc a canvis institucionals o a aconseguir els objectius del litigi per altres vies (legislatives, administratives...).

També vam tenir l'oportunitat de visitar la Cort Constitucional sudafricana, emplaçada a una antiga presó on Nelson Mandela i Mahatma Ghandi van estar. Així mateix, ens vam solidaritzar amb la comunitat Ogiek, present al taller. Es tracta d'una comunitat que viuen als boscos de Kenia que estaven patint enderrocs dels seus habitatges. També vam mostrar preocupació i solidaritat pel genocidi a Palestina.

La participació a aquest taller s'emmarca dins el projecte "Repensem el dret a la ciutat post-pandèmia", finançat per l'Ajuntament de Barcelona, concretament pel que fa al desenvolupament de litigis estratègics en matèria de drets socials amb vincle nord-sud.