Ahir, 9 de setembre del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar la Proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Aquesta Llei, que té per objecte regular el preu del lloguer en els contractes d’arrendament d’habitatge habitual situats en àrees amb mercat d’habitatge tens, va obtenir el suport dels grups parlamentaris d’ERC, JuntsXCat, ECP i CUP-CC, i hi van votar en contra PSC, C’s, PP i els diputats del PDECat.

La nova Llei de regulació dels lloguers catalana, que entrarà en vigor de forma imminent un cop sigui publicada, introdueix un topall de preus, és a dir, un preu màxim per al contracte de lloguer. Per als nous contractes, la renda màxima serà la indicada a l’Índex de Referència de Preus de Lloguer. Si l’habitatge ja estava llogat des de fa 5 anys, no es podrà superar el preu del contracte anterior (amb les actualitzacions corresponents). Caldrà explicitar a l’anunci i al contracte el preu de l’anterior lloguer. Aquestes mesures impediran les no-renovacions de contracte amb la intenció d’apujar el preu a un nou inquilí i en general els augments abusius que han provocat milers de desnonaments, visibles (amb procés judicial) i invisibles. Les excepcions introduïdes són acotades: la norma s’aplicarà la major part de la població de Catalunya.

A  12 anys de l’inici de la crisi, Catalunya segueix patint un problema molt greu d’habitatge que es manifesta de diferents formes però en els darrers anys la pujada sostinguda dels preus dels lloguers ha esdevingut un problema de primer ordre. Només del 2013 al 2019 els lloguers van pujar un 43,6% a Barcelona, un 39,9% a la regió metropolitana i un 35,6% a Catalunya; deslligant-se totalment dels salaris i provocant que les inquilines destinin esforços de més del 50% dels ingressos a pagar el lloguer, quan les recomanacions internacionals estableixen que no s’hauria de dedicar més del 30% incloent els subministraments bàsics. Com a conseqüència, avui dia la majoria dels desnonaments són de lloguer, moltes veïnes han hagut d’abandonar els seus barris per pujades en acabar els contractes que han esdevingut milers de “desnonaments silenciosos”, i l’emancipació de les joves és cada cop menor i més dificultosa. 

El dèficit històric d’habitatge social a casa nostra, que no arriba al 2%, el llarg temps que requerirà assolir els parcs d’habitatge assequible estables dels països europeus més avançats, i la desregulació del mercat del lloguer dels darrers 10 anys; han provocat que l'accés a l'habitatge de la població depengui de la relació entre el ingressos de les famílies i els preus de mercat, fent imprescindible una contenció dels preus del lloguer per tal de reduir que el sobreesforç de la població per accedir i mantenir-se en l’habitatge, més, en un context de pandèmia i d’una nova crisi econòmica i social de dimensions desconegudes.

Garantir lloguers assequibles és una necessitat i un horitzó que s’ha incorporat amb força a l’agenda pública i política durant els darrers anys. Des de l’Observatori DESC venim participant al debat sobre la necessitat de regular els preus dels lloguers, organitzant conferències i jornades, on hem convidat els principals actors implicats, així com expertes de les ciutats i territoris que han implementat experiències de contenció de les rendes, com són París, Berlín, Nova York i altres.

Per tot això, considerem de gran importància i d’alt valor el pas legislatiu que va fer ahir el Parlament de Catalunya, el qual, de la mateixa manera que el problema hipotecari o la llei catalana contra els desnonaments i els talls, ha comptat amb un indiscutible protagonisme de l’activisme social, representat en aquest cas pel Sindicat de Llogateres.

Som conscients que l’ús de les competències pròpies en matèria civil i d’habitatge serà possiblement qüestionat i, de fet, varis grups parlamentaris ja ho han anunciat. Però la greu situació de moltes llogateres i el fort debat públic a l'entorn del problema requerien sens dubte passar de les paraules als fets, experimentant com d’altres països mesures concretes que donin resposta a la greu situació social de les llogateres. Cal remarcar en aquest sentit que la pròpia norma incorpora d’entrada importants elements de flexibilitat i revisió, aplicant-se a més tan sols en mercats tensionats i amb dinàmiques especulatives, per tant, caldrà seguir amb atenció els seus efectes i estem doncs davant d’un punt de partida.

Avui, Catalunya disposa d’una important eina legal per garantir els lloguers assequibles, per protegir les llogateres i en essència, per avançar l’acompliment del dret a un habitatge digne i adequat, que, recordem, és un mandat legal dels tractats internacionals, de la Constitució, l’Estatut i les lleis d’habitatge pròpies. Ara és el moment d’implementar-ho per passar dels lloguers impossibles als lloguers assequibles.

Imatge: El País