Viure a les nostres ciutats cada cop és més difícil. La precarietat residencial s’estén mitjançant desnonaments invisibles i desallotjaments diaris, mentre que els grans propietaris, inversors i fons voltors, s’apropien a gran velocitat de milers d’habitatges. Els processos especulatius s’acompanyen de pràctiques al marge de la llei. És el cas del buidatge d’edificis per obtenir-ne el màxim benefici, fent ús d’empreses de desallotjaments extrajudicials com Desokupa: una baula més del negoci immobiliari. 

Ja en moltes ocasions hem denunciat les actuacions de Desokupa, i des dels barris s’ha aconseguit aturar desnonaments de persones vulnerables gràcies a la coordinació i la xarxa veïnal. Al setembre de 2016; arran del cas de Can Dimoni, l’Observatori DESC i la cooperativa Iacta vam engegar també la via judicial, impulsant una querella per investigar Desokupa i Norvet SL, l’empresa que l’havia contractat. Des de l’inici ha estat un procediment difícil, amb grans reticències per part del jutjat d’instrucció nº 31 de Barcelona. Ara, la Jutgessa considera el sobreseïment de la causa per creure que no existeix cap delicte.

S’ha denegat la pràctica de les mínimes proves -com escoltar a tots els testimonis- i afirma que no es dona el delicte de violació de domicili en tant que “en el momento en el que entraron los obreros, el domicilio estaba desocupado (...)”perquè els habitants havien sortit a treballar. El domicili respon a l’espai on es desenvolupa la vida íntima, la vida familiar, sigui quin sigui el règim jurídic que ens vincula a aquell bé. Així mateix, no es considera el delicte de coaccions únicament perquè es presumeix que les víctimes no tenen just títol per ser moradors (tot i que no s’ha obert procediment ni civil ni penal contra ells). A més, la interlocutòria no expressa res respecte la nostra acusació sobre el delicte de realització del propi dret; element cabdal quan un particular (en aquest cas empresa privada que obté grans beneficis) pugui actuar al marge dels procediments legals.

Hores d’ara, resta pendent de resoldre’s l’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona. Si finalment s’acordés el sobreseïment, seria molt mala notícia per a les persones en situació de precarietat habitacional, que pateixen vulneracions de drets fonamentals com el dret a l’habitatge digne. La impunitat d’aquest tipus de praxis en el sí del mercat immobiliari dóna ales a l’especulació sense límits, la regressió en drets i a l’ús d’estratègies cada cop més perilloses per a les llars vulnerables. 

Enllaços d'interès:

- Infografia: ¿Com actuar davant un desallotjament extrajudicial?

- Protocol d'actuació : desatllojaments extrajudicials