L’any vinent l’Observatori DESC assolirà els 25 anys de vida. En aquest ja llarg recorregut, l’entitat ha acompanyat i ha estat acompanyada per persones i col·lectius diversos, comunitats afectades per la precarietat, la despossessió i l’amenaça de les necessitats més essencials. Com és sabut, l’Observatori ha desenvolupat una part important de la seva tasca en el terreny del dret a l’habitatge, però també ha treballat qüestions referides a altres drets socials i econòmics, tant en el nostre context més immediat com aprenent i fent-nos corresponsables de processos viscuts més enllà de les nostres fronteres. Així, hem pogut treballar en àmbits com el dret a la salut, el dret al treball, la sobirania alimentària o l’aigua com a dret i com a bé comú, juntament amb col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat, com persones migrades, dones, joves i infants.

La urgència per satisfer necessitats vitals fortament amenaçades, imprescindibles per l’exercici d’una llibertat real, practicable, sovint fa que una part de la feina feta es dilueixi o quedi amagada per una allau d’activitats. És cert que hem pogut recollir part del treball en diversos informes que creiem han estat útils per la divulgació, el debat, la proposta i l’acció. Ara bé, fa temps ja que volíem comptar amb un anuari propi, una publicació capaç de recollir, sintetitzar i reforçar el treball d’estudi, anàlisi i proposta que com a entitat fem any rere any. Un document, una eina, que ens ajudi a fer un compendi d’allò més rellevant de l’any que es deixa enrere, i al mateix temps que ens permeti pensar, pensar-nos, i fer visibles les línies estratègiques, les apostes, els anhels.

Amb aquest primer anuari recollim dades, anàlisis i reflexions d’un any, com sabem, especialment exigent en matèria de respostes a necessitats socials. En efecte, aquest primer anuari es publica en el context de la pandèmia, d’una crisi social i ecològica que segueix i s’amplifica. La crisi que la pandèmia i la seva gestió han fet del tot visible, en bona mesura és una continuïtat de la crisi anterior, la de 2008. Aquesta crisi, o aquestes crisis superposades, han tingut, tenen i tindran un impacte en les nostres vides que, en realitat, fan que tal vegada calgui deixar d’anomenar-les com a “crisi”, com a situació excepcional que trenca una normalitat. Potser la “nova normalitat” sigui això, una emergència estructural, permanent, sense ruptura, el resultat d’un model, el capitalisme, que per negar el passat ha acabat destruint la possibilitat de futur.

Un futur que ens toca repensar, i això mirem de fer amb una publicació com aquesta ja disponible d'accés lliure i gratuït!

Descarrega-la al següent enllaç: