Foto: RTVE

Com a entitat que treballa per la defensa dels drets socials i la justícia ambiental, no podem evitar pensar en les causes que han provocat uns fets que ja s’estan qualificant de “desastrosos” i “històrics” i que, si escoltem les veus expertes, s’aniran repetint amb més freqüència i intensitat en el futur. Estem convençudes que ara més que mai cal tenir l’ambició política necessària per construir una societat resilient, justa i democràtica que pugui sostenir els efectes d’un canvi climàtic que és ben real i que ja no hi ha cap dubte que és aquí.  

Com hem arribat aquí? 

Els desastres que hem viscut posen de manifest diverses mancances estructurals en la nostra societat, moltes de les quals es poden atribuir a polítiques que no han sabut anticipar-se ni protegir els interessos comuns. Algunes de les causes principals que apuntem des de l’Observatori DESCA i que cal abordar són: 

1. La manca de polítiques d’adaptació contra el canvi climàtic: El canvi climàtic és una realitat indiscutible i els efectes sobre el territori són cada cop més evidents. Les inundacions i torrentades són només alguns dels desastres que cada vegada es repeteixen amb més intensitat i freqüència. És urgent promoure un urbanisme i uns serveis públics que siguin resilients i evitar posar en perill els espais que actuen de barrera natural davant d’aquests fenòmens extrems, com les masses forestals i les lleres dels rius. Les polítiques d’adaptació al canvi climàtic no poden ser una opció, sinó una necessitat urgent per protegir les vides i els ecosistemes. Ens cal una actuació immediata per reduir la vulnerabilitat de les nostres ciutats i infraestructures als efectes del canvi climàtic. I això també vol dir revisar a casa nostra projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat per tal que es prioritzin les variables climàtiques en la seva planificació, ja que aquesta infraestructura no només contribueix activament a l’escalfament global, sinó que també augmenta el perill d’inundacions a les zones adjacents degut a la seva geografia deltaica. 

2. Urbanisme salvatge: Seguint amb l’anterior, l’expansió desmesurada de les ciutats, motivada per l’especulació immobiliària i la construcció descontrolada, ha incrementat enormement la vulnerabilitat d’algunes zones davant dels desastres naturals. Malgrat les evidències d’aquesta problemàtica, els poders públics no han pres mesures suficients per regular i aturar aquesta dinàmica; és més, en alguns casos l’han promoguda activament. La manca de planificació urbanística adequada, juntament amb la pressió del mercat immobiliari, ha conduït a la construcció en zones de risc –a Catalunya, 705.000 persones viuen en zones inundables perquè el 15% del sòl urbanitzat consolidat s’ha desenvolupat en aquestes àrees–, provocant conseqüències devastadores davant fenòmens com les inundacions, tant al País Valencià com a Catalunya. Ens cal una revisió urgent de les polítiques urbanístiques per garantir un creixement ordenat, sostenible i respectuós amb el territori que de veritat prioritzi la vida sobre el capital.  

3. Retallades en els serveis públics: Fa tot just un any el govern de la Generalitat encapçalat per Carlos Mazón (PP), en coalició amb l’ultra-dreta de VOX, va anunciar la supressió de la Unitat Valenciana d’Emergències amb l’argument que es tractava d’una “guingueta” per pagar sous, un fet que ens porta a preguntar-nos quantes vides s’haurien salvat si els serveis d’emergència haguessin estat més preparats. Ho repetirem les vegades que calgui: les retallades maten. Ho vam veure durant la gestió de les residències de persones grans durant el més cru de la pandèmia de la covid-19, amb la pèrdua de més 34.000 vides a tot l’Estat, i ho hem tornat a veure ara.  

Política davant el desastre 

A més de les deficiències evidents en la resposta institucional, hem estat testimonis d’un aprofitament polític per part de certs sectors de l'extrema dreta, que han intentat canalitzar la ràbia i la frustració de les persones afectades per guanyar suport polític i han protagonitzat episodis de molta tensió. En lloc d'oferir solucions constructives, aquests discursos busquen aprofitar la situació de crisi per sembrar divisió i enfrontament social, culpant injustament certs col·lectius vulnerables i promovent discursos d'odi.  

Aquesta actitud només agreuja la situació enlloc d'afavorir la reconstrucció col·lectiva i la solidaritat, que són imprescindibles en moments com els actuals.  És fonamental que tots els sectors polítics i socials apostin per polítiques valentes que garanteixin els drets fonamentals de la ciutadania, com la protecció davant desastres naturals, la defensa dels serveis públics i la justícia social. De nou: no podem permetre que el guany econòmic es prioritzi per sobre de la vida de les persones. Són inacceptables les imatges de persones jugant-se la vida perquè no les deixaven abandonar el seu lloc de treball -com la d’un rescat in extremis d’un treballador de Mercadona- i ara, inclús havent-ho perdut tot, són obligades a treballar de nou en condicions precàries que posen en risc la seva salut i integritat física. En aquest sentit, donem suport a la denúncia de la CGT per múltiples delictes contra els drets dels i les treballadores degut a negligències del Govern Valencià, així com la querella impulsada per juristes valencians contra Carlos Mazón. 

En aquests moments, està resultant essencial la solidaritat i l’acció col·lectiva. Són els grups de suport mutu, les persones voluntàries, les brigades de neteja, qui, de manera coordinada, estan traient fang a palades i aportant el material que falta. Des d’aquí tot el nostre reconeixement i suport al seu treball ingent davant la tragèdia. A Catalunya són moltes les iniciatives que han sorgit al nostre voltant per canalitzar recursos materials i humans a la zona del desastre, de voluntariat, com els punts de recollida de material habilitats a les 14 biblioteques de Barcelona, iniciatives veïnals com a la Barceloneta, de la XES o la Xarxa de Casals i Ateneus.  

Us emplacem també a seguir la cooperativa El Rogle, entitat amiga a València, que resol dubtes jurídics a afectades per la DANA i denuncia la vulneració de drets laborals durant i després de la tempesta, davant la pressió del poder econòmic per tornar a la normalitat. Perquè ara això sí que toca: fer política per cuidar-nos, protegir-nos i defensar el bé comú.