La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio (qui impulsa el reconeixement de l’ecocidi com a crim a escala internacional), la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha l’Observatori DESC, Ecologistes en Acció i Entrepobles) i SETEM Catalunya. A més, 71 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han aderit al manifest elaborat a escala estatal a l’estat espanyol. 

Aquest matí, els diferents partits s’han posicionat al respecte, i no han presentat esmenes a la mateixa. ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport. A partir d’avui, la tramitació de la proposta seguirà el seu curs. Després d’un període de compareixences, es votarà definitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l'Estat 10/1995, per reconèixer el crim d'ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol, i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d'ecocidi a través de l'aprovació de l'Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l'ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.

Perquè la societat civil catalana dona suport al reconeixement de l’ecocidi com a crim

Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals. L'ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres. 

A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport. Convertir l'ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d'actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d'un marc jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.