Sobre mitjans de comunicació, canvi climàtic i tota aquesta merda

Cal incorporar la perspectiva ecològica al més aviat possible a tots els àmbits de la comunicació d’una manera habitual i sòlida

Article de Laia Creus, periodista i guionista, amb la col·laboració de l'Observatori DESC, publicat a El Crític el 31/01/2023

Ho va dir molt clar la companyia La Calòrica al seu èxit teatral De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda: primer, que això de l’emergència ecològica és, en poques paraules, una bona merda. Segon, que la majoria de les persones no tenen el canvi climàtic a la llista de temes favorits quan queden amb els amics per anar a fer el toc. Malauradament per a tothom, però, el canvi climàtic existeix i és cada vegada més palpable. L’any 2019, arran de la setmana de mobilitzacions massives per la Vaga Mundial pel Clima i de la celebració de la COP25 a Madrid, a l’Estat espanyol la presència d’informacions vinculades a l’emergència ecològica va créixer considerablement, una presència que avui és deguda a una actualitat cada cop més lligada a aquesta qüestió: un estiu nefast per a la pagesia per molts motius, una tardor especialment càlida o pantans sota mínims per la sequera en són només alguns exemples. La reivindicació d’acostar el canvi climàtic a la ciutadania explicant problemes locals en comptes de centrar-nos massa sovint en qüestions llunyanes com ara el desglaç de l’Àrtic sembla que cada vegada és més fàcil de fer realitat. Davant d’aquest panorama, cal que obrim un debat urgent sobre quin paper ha de tenir el periodisme en el relat de la crisi ecosocial que ens ve a sobre i com ho han de fer els mitjans per informar d’un tema tan complex, atordidor i inabastable, però a la vegada tan important d’explicar com és el canvi climàtic i també altres qüestions cabdals com la pèrdua de biodiversitat o l’esgotament de recursos.

No seré jo qui resolgui aquesta pregunta en un article d’opinió de 6.000 caràcters, però sí que podem, entre tots i totes, posar algunes idees sobre la taula. Per exemple, la perspectiva ecològica. Si fem un símil amb el desgastat terme de les ulleres liles i la perspectiva de gènere, en aquest cas es tractaria de posar-nos les ulleres verdes. Sempre que sigui possible, sempre que tingui sentit, sempre que hi hagi quelcom en aquell contingut que es vegi travessat per un enfocament que el vinculi a l’emergència ecològica que estem vivint i que considerem que val la pena no passar per alt. Igual que ens fa mal als ulls veure una tertúlia on només hi ha homes blancs i cisheterosexuals, igual que el bon periodisme es planteja la necessitat d’explicar com afecta una situació concreta, per exemple, les dones o les persones migrades, cal reivindicar el mateix però des d’una mirada ecològica i climàtica.

Un dels desafiaments més grans als quals s’enfronta la humanitat es mereix ser també a les seccions d’economia, de cultura o d’esports

Més enllà que els mitjans cobreixin la COP27 celebrada recentment a Egipte, que expliquin el darrer informe de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) o que durant la Cimera de la Biodiversitat de Montreal recordin que més d’un milió d’espècies estan amenaçades d’extinció, l’enfocament ambiental hauria de ser present més sovint en qualsevol secció d’un diari, o d’un magazín de ràdio, o d’un pòdcast, o fins i tot d’un format d’entreteniment. I és que un dels desafiaments més grans als quals s’enfronta la humanitat i que posa en risc la possibilitat d’una vida digna per a moltes persones ja avui i també per a les generacions futures bé que es mereix ser també a la secció d’economia, a la de cultura o a la d’esports.

Quan la notícia és que el preu del petroli està marcant el seu mínim anual i que això és bo per als conductors que agafaran el cotxe durant el proper pont, o se celebra que l’aeroport del Prat preveu tornar a l’activitat d’abans de la pandèmia, també és pertinent recordar quin paper té la indústria de l’automòbil o de l’aviació en l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Ens hauria de grinyolar una notícia sobre inversions en les estacions d’esquí o sobre l’inici de la temporada que no parli també de l’ús de canons de neu artificial i de la despesa que es genera en aigua i electricitat en un context de sequera i crisi energètica o de la poca viabilitat de la majoria de les estacions d’esquí catalanes en un futur a causa del canvi climàtic. Tampoc no ens hauria de resultar insòlit, per exemple, que un contingut que parli dels esports que practicarem aquest hivern al Pirineu recordi que el gall fer es troba actualment en perill d’extinció i que és important respectar les restriccions que protegeixen les zones d’hivernada d’aquest gall salvatge, perquè l’instint de fugir per la presència d’un esquiador li pot causar la mort.

Davant d’un repte tan majúscul com és el de l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic i a la resta dels canvis als quals estem sotmetent al planeta a causa de l’activitat humana, no hauria de ser difícil acordar que entra dins els criteris de noticiabilitat però també d’ètica periodística posar el focus d’una forma transversal en aquelles qüestions que ens porten a agreujar l’emergència ecològica, com també en tot allò que ens pot ajudar a canviar el rumb. I és que, tal com diu el periodista Xavier Giró, el periodisme no només ha d’explicar el món, sinó que n’ha de fer un lloc millor. I no hi ha dubte que això passa per incorporar la perspectiva ecològica al més aviat possible als mitjans de comunicació d’una manera habitual i sòlida.

Multimèdia