El present informe és un estudi de cas del Biomarket, una nau dedicada exclusivament a la compravenda de producte ecològic dins l’espai de Mercabarna, posada en marxa el passat 2020. L’objectiu de la creació d’aquesta infraestructura publicoprivada era donar resposta a la creixent demanda de producte ecològic per part de la ciutadania mitjançant l’aglutinament del producte ecològic de proximitat a Biomarket. Tot i els esforços, sembla que la demanda d’aquests productes no ha sigut l’esperada i els operadors i operadores del Biomarket han acabat sent principalment majoristes que no sempre comercialitzen producte de proximitat, deixant el producte territorial amb una baixa representació.

Per entendre què ha ocorregut, aquest informe explica, en primer lloc, com funcionen les cadenes de subministrament agroalimentari dins el Sistema Alimentari actual i com les xarxes de Mercasa, concretament Mercabarna, els dona resposta considerant-se el Hub internacional del Mediterrani. En segon lloc, s’analitza la demanda ecològica de la ciutadania que va impulsar la creació de Biomarket. Així, també es mostra a l’informe com es va dissenyar la licitació del Biomarket, com va ser la posada en marxa de la nau (quins productes i operadors/es hi treballen) i quines iniciatives paral·leles s’han anat duent a terme per part de l’administració pública per tal d’aprofitar l’espai de compra-venda del que disposa. Les conclusions d’aquest estudi responen a la pregunta que motiva la recerca: “Ha complert el Biomarket els objectius que es va proposar en els seus inicis?”. Davant aquesta pregunta, es conclou que (1) Biomarket és un espai on operen principalment majoristes, on es troba a faltar la presència de petites i mitjanes productores locals, que estan representades tan sols en alguna cooperativa agrícola; (2) a Mercabarna ja existeixen espais on els i les productores poden fer venda directa, però no es l’espai idoni per a elles perquè requereix presencialitat; (3) Biomarket podria estar incentivant el producte ecològic quilomètric que no té en compte criteris socials i de sostenibilitat; (4) la certificació ecològica europea no és una normativa prou estricta per garantir que els productes venuts com a “ecològics” siguin respectuosos amb el medi ambient, ja que no regula la distància que aquests poden viatjar des de la seva producció fins al seu punt de venda final; (5) cal fer una reflexió sobre la coherència de crear un espai publicoprivat que albergui tant aliments que són producte d’un model agroexportador, com aliments de producció local; i finalment, que (6) es fa palesa la necessitat d’una recerca més exhaustiva que estudiï els resultats reals de la infraestructura del Biomarket. Aquest informe conclou amb un llistat de propostes de milllora de la gestió de la compra-venda ecològica, partint tant de les iniciatives dutes a terme per l’administració en matèria de sobirania alimentària, com de l’anàlisi dels obstacles que s’ha trobat Biomarket una vegada posat en marxa.