El passat 21 d’octubre de 2021 la Consellera de Drets Socials Violant Cervera va signar l’aprovació inicial del Pla Territorial Sectorial d'Habitatge. Podeu consultar-lo a la web del Departament de Drets Socials.

Aquest Pla, està cridat a ser l'instrument vertebrador de les polítiques d'habitatge a Catalunya i serveix per establir necessitats i dèficits d'habitatge assequible, així com les actuacions per fer-hi front. Catalunya mai no ha disposat mai de cap Pla d’aquest tipus tot i això explica en part el dèficit estructural d'habitatge protegit, de lloguer i assequible que patim. Ho explicarem en un post a la nostra web quan es va anunciar el període d’exposició pública de l’actual Pla.

L'Observatori DESC l'ha analitzat el Pla que el Govern vol aprovar definitivament el 2022 i hi ha presentat al·legacions per a la seva millora.

Les nostres observacions i al·legacions es resumeixen en 7 punts que avui fem públics:

1. Aprovar-lo quan abans millor, incorporant les millores proposades per reforçar l’enfocament del dret a l’habitatge: valorem molt positivament que proposi d’aprovar en poc temps aquest instrument però cal accelerar-ho per tal d’omplir el buit que fa masses anys arrosseguem i pel qual el sistema d’habitatge català no funciona.

2. Incorporar a la diagnosi dades importants que manquen: indicadors de mercat més sensibles a les pujades dels lloguers, dades sobre habitatge buit, estat de conservació del parc, procés de pèrdua i desqualificació de l’habitatge protegit, anàlisi de la demanda d’habitatge protegit, ocupacions i mal allotjament, desnonaments en arrendaments, estructura de la propietat i grans tenidors, sòls i els edificis públics en desús, i necessitats de les llars existents en el càlcul de la demanda exclosa. 

3. Reforçar els mecanismes i propostes del Pla: augmentar l’increment el parc de lloguer social de fins el 7% en 15 anys -que ha millorat respecte el 5% del 2019-, crear el Fons de Solidaritat Urbana per finançar l’objectiu del 15% en 20 anys, incloure directament el 30% d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat en zones tensionades, delimitar les àrees de tanteig i retracte o de conservació i rehabilitació més necessàries, i incloure mecanismes de reacció davant la utilització anòmala de l’habitatge (desocupació, sobreocupació i infrahabitatge). 

4. Ampliar els plans específics i posar-los calendari d’aprovació: són necessaris els plans derivats inclosos, de lluita contra el sensellarisme, gent gran, lloguer privat, àrees rurals i rehabilitació, així com el que s’incorpora de dones i infants. Tots ells s’haurien d’aprovar durant el primer any i cal incloure un pla específic d’habitatge cooperatiu, d’emancipació de les joves, de precarietat habitacional i un pla específic d’habitatge de la regió metropolitana.

5. Millor la priorització de tipus d’habitatge assequible que evitin la seva pèrdua: tot i la reducció del 45% al 31% de la compra, segueix essent excessiva i caldria prioritzar més el lloguer o en tinences per no perdre la propietat pública. Les tipologies de compra i tinences intermèdies estan barrejades i no són el mateix alhora de mantenir els recursos d’habitatge assequible, així que cal diferenciar i apostar per les segones, a més de reforçar les actuacions que permetin augmentar el parc assequible en base a l’existent per evitar els impactes de la nova construcció.

6. Per augmentar el parc destinat a polítiques socials fins el 15% cal un pressupost ingent que cal assegurar: augmentar en 15.015 unitats anuals els habitatges per a polítiques socials del 2022 al 2042 per complir l’objectiu de solidaritat urbana és un repte imprescindible en el que no es pot fallar. El cost estimat de 9.556,8 milions d’euros, amb una mitja anual de 637 ME (unl 0’25 % PIB català anual) és important i cal garantir que es disposarà d’aquest pressupost any rere any.

7. Cal aprovar amb urgència un “Pla de Xoc i de coordinació interadministrativa per reallotjar totes les persones en meses d’emergència”: el 2021 es va tancar amb 2.422 persones o famílies en llista d’espera de les Meses, xifra que mostra el desbordament actual. Marcar un punt d’inflexió i demostrar que les previsions a llarg termini del Pla no seran paper mullat demana aprovar amb urgència i en paral·lel al Pla Territorial, un Pla de Xoc liderat per la Generalitat que impliqui les administracions locals, l’estatal i els actors socials i privats, i que permeti la captació urgent  d’allotjaments i la promoció de nous habitatges d’emergència o dotacionals.

Us compartim el document d'al·legacions amb l'objectiu de fomentar el debat entorn aquest instrument clau de les polítiques d'habitatge. Demanem al  Govern que tingui en compte les aportacions dels agents i entitats que defensem fa anys el dret a l'habitatge digne.